Dimecres, 23 de setembre de 2020 - Edició 790
La República

Eric Merola: “L’odi cap als catalans és racisme passat de moda”

El director del documental ‘Andorra Hustle’ afirma que “si l’odi i l’agressió continuen des de Madrid, donaré suport a la independència”

Gerard Sesé
Gerard Sesé 03/09/2020
L’escriptor, director i productor Eric Merola

El documental ‘The Andorra Hustle‘ s’ha convertit en tot un film viral a Catalunya. ‘L’estafa d’Andorra’ ha aconseguit prop de 315.000 visualitzacions a YouTube en només una setmana. El seu director, Eric Merola, ha atès La República per parlar sobre aquest film que segueix portant cua. La història narra el boicot a BPA per part del FinCen nord-americà i acaba topant-se amb una estratègia de les clavegueres de l’Estat espanyol per atacar el procés i els líders independentistes. L’èxit de ‘L’estafa d’Andorra’ també ha portat polèmica: si ha estat censurat a Amazon Vídeo passant per algunes crítiques per al seu contingut. L’escriptor, director i productor, que ha estat guardonat amb premis internacionals pels seus anteriors documentals, no té pèls a la llengua a l’hora de respondre totes les preguntes sobre aquest controvertit film ja és tot un fenomen a Catalunya.

(Traducció de l’anglès per Frederic Sabartés)

Per què vàreu decidir fer un documental sobre BPA i el català procés català d’independència?

El procés per arribar a la realització d’aquesta pel·lícula va ser llarg. Vaig començar la producció de ‘The Andorra Hustle’ el maig del 2019 després de dos anys de buscar un tema sobre el qual valgués la pena d’aprofundir-hi. Des del 2010 realitzo documentals que exploren les iniciatives i innovacions que poden alterar les institucions i costums establerts o sigui el “statu quo” i tots els treballs que he fet han sigut qualsevol cosa menys senzills i The Andorra Hustle no n’ha estat cap excepció.

Mai no havia sabut que existís un país que es digués Andorra i el BPA era un banc del qual no n’havia sentit a parlar mai. Era un inici interessant d’aquest possible documental per aconseguir mostrar com seria el trasllat dels actius a una criptomoneda per evitar tenir problemes com a titular d’un compte bancari i evitar un desastre com el de la BPA. Al principi no sabia res de la “innocència” o la “culpabilitat” del mateix BPA. Només em preocupava el fet que desenes de persones innocents perdessin tots els seus diners a BPA i, si aquests ciutadans estiguessin al cas sobre altres opcions diferents del sistema bancari tradicional, haurien pogut estalviar-se molts problemes.

La relació entre els dos temes, el banc andorrà i la independència catalana, se l’esperava o va ser una sorpresa?

No en tenia ni idea que el moviment independentista català tingués res a veure amb aquesta història. Va ser una sorpresa enorme. De fet, mai no vaig tenir cap intenció de fer una pel·lícula sobre el moviment independentista català. La gènesi del documental era pura i estrictament econòmica i, en absolut, no hi havia res de polític. No en tenia ni idea que aquesta història tingués res a veure amb un conflicte entre Catalunya i Madrid.

Què és el que més us ha sorprès del que heu descobert mentre fèieu el documental?

Bàsicament comprovar que el BPA era innocent dels càrrecs, però, sobretot, la relació amb Catalunya.

Mentre fèieu la pel·lícula, el guió, el muntatge, van anar canviant les conclusions veient el que es descobria?

No faig conclusions abans d’iniciar un projecte. Sense dubte el que més em va sorprendre va ser el conflicte català en relació amb aquesta història.

Quan vàreu fer el documental, vàreu haver d’afrontar alguna mena d’impediment o de problemes procedents d’Espanya per evitar que en pugueu exposar contingut del contingut de la vostra pel·lícula?

Es tracta d’estar callat i intentar passar desapercebut. Vaig callar. Fa deu anys que faig aquesta feina i intento no crear atenció innecessària a l’hora de fer aquestes pel·lícules, especialment una pel·lícula com aquesta. Ningú a Espanya no em va interferir, perquè ningú, al meu entendre, tenia cap idea del que jo hi feia allà. El mateix faig fer a Andorra. Si no saben que hi ets, o per què hi ets, no en saben prou per molestar-te.

Hi ha alguna cosa, material o informació que no heu pogut incloure al documental? 

Hi ha un munt de material que no vaig poder incloure al documental. Tant és així que gairebé vaig considerar que The Andorra Hustle fos una sèrie documental de cinc hores, en cinc parts. Només la transacció de JC Flowers ja seria un episodi d’una hora sencera.

Heu rebut amenaces o avisos?

Fins ara, no he rebut amenaces ni advertències de cap mena. En els meus deu anys fent aquestes pel·lícules, mai no m’han amenaçat, però sí que han omplert Internet de mentides per desacreditar-me. L’arma més poderosa que hi ha a l’hora d’atacar un periodista com jo és saturar Internet d’articles falsos i enviar un equip de trolls per atacar-te a les xarxes socials. També juguen amb el motor de Google SEO per intentar situar els “articles falsos” a la part superior de les cerques de Google i els meus articles a la part inferior. Quan els governs o l’establishment m’ataquen, ho fan d’aquesta manera, no amenaçant de fer-me mal directament. Són intel·ligents. Saben que matar-me o col·locar-me una bomba al cotxe només faria que la pel·lícula es fes més famosa. La millor tàctica és contractar un grup d'”assassins d’Internet” perquè sembli que no sóc honest, o qualsevol altra informació falsa que vulguin inventar sobre mi, amb l’esperança d’influir sobre les persones que vegin la pel·lícula i canviar-los la percepció original amb què anaven a veure-la.

Coneix la societat nord-americana les ànsies de Catalunya d’esdevenir un estat independent? La gent que en té constància hi és més aviat a favor o en contra?

La majoria dels nord-americans, fins que no van veure la meva pel·lícula, no en tenien ni idea de la magnitud d’aquest problema entre Catalunya i Espanya. De fet, la majoria dels mitjans de comunicació principals dels EUA es van burlar del referèndum del 2017 i no s’ho van prendre gens seriosament. El fet que als EUA no tinguin ni idea de la major part d’aquest tema va fer que aquesta història fos molt més atractiva per cobrir. Ara mateix els nord-americans estan massa ocupats i distrets discutint entre ells com a “republicans i demòcrates”. Aquesta estratègia de “dividir i conquerir” funciona cada vegada, com també entre Catalunya contra Madrid.

Hi ha un prestigiós periodista català, Vicent Partal, que hi veu ànim d’utilitzar intencionadament l’efecte Streisand per promocionar el vostre vídeo. Què en dieu?

Estic molt content que m’hagis fet aquesta pregunta, de fet, he dedicat una entrada especial al blog dedicada exclusivament a la vostra pregunta. A en Partal no li preocupen els fets sinó els rumors no fonamentats. Fa 10 anys que faig documentals sobre històries de David contra Goliat, és la meva professió. Faig molt més que una simple cerca a Google: profunditzo fent treball de camp, pujo a un avió i visito i conec les persones que participen en la meva investigació, recupero documents que aporten proves de la història que presento.

Sobre l’afirmació que la “censura” no és clara, és deshonest intel·lectualment: personalment, mai no vaig declarar que Espanya la censurés, només que Amazon Prime va censurar l'”opció de cerca”.

També us en critica el contingut…

Sobre el contingut crec que no ha vist la pel·lícula sencera. M’agradaria saber si en Partal ha dedicat el temps a llegir la “Secció 311” real i si ha preguntat personalment a aquells membres de “l’altra part” que es van negar a parlar-me quan feia “The Andorra Hustle”, tal com van fer el govern d’Andorra, AREB, INAF / AFA, UIAFAND, JC Flowers, FinCEN, etc. Al seu article, en Partal demostra una veritable “manca de credibilitat” i té una insaciable debilitat pel “biaix de confirmació” , que són dues coses molt tòxiques en aquesta professió.

Llavors, què va passar amb Amazon? Primer no va aparèixer a cerques i ja no es va poder veure a les adreces IP a Espanya. Podem parlar obertament de censura? Des d’Amazon o d’Espanya?

El tema d’Amazon és un seguit d’esdeveniments molt confosos i inesperats i estic encantat de poder-ho explicar. Però primer és important entendre com funciona el procés per a Amazon Prime quan es lliura una nova pel·lícula a la seva plataforma, sobretot en diversos idiomes i regions.

Ho pot fer tothom que vulgui?

Doncs no: contràriament als rumors no fonamentats, com ara els de Vicent Partal de VilaWeb, que afirmen que qualsevol persona pot pujar una pel·lícula a Amazon Prime com si fos el mateix que YouTube, col·locar una nova pel·lícula a Amazon Prime és un procés llarg i laboriós que ha de passar moltes capes de “control de qualitat” i superar l’equip de control i s’ha de treballar amb un distribuïdor comercial de confiança, establert i verificat per ells. Va ser el dilluns 24 d’agost quan Amazon Prime va començar a funcionar amb la pel·lícula. Llavors, per sorpresa de tothom, el dimecres 26 d’agost va sortir la notícia que “The Andorra Hustle” era a Amazon Prime… I Twitter va explotar.

La gent va fer córrer el documental abans que es fes l’estrena oficial, doncs?

Exacte. Nosaltres teníem la intenció de fer una projecció de premsa privada a l’Estat espanyol el 3 de setembre, un dia abans del 4 de setembre, dia previst inicialment per la sortida del documental. I després, divendres i dissabte (29-30 d’agost), vaig notar a Twitter que tothom es queixava de la censura. Vaig fer clic als enllaços que em proporcionaven Amazon i funcionaven bé. Em vaig posar al telèfon amb el meu distribuïdor per comunicar-li a Amazon aquest problema i no vam obtenir resposta. Amazon és una empresa enorme, un cineasta com jo no té cap contacte directe amb el departament de control de qualitat d’Amazon: he de confiar en una sèrie d’intermediaris per comunicar aquests problemes.

Després de 24 hores i sense cap solució, vaig contactar amb els meus publicistes per preguntar-los la seva opinió sobre si havia de publicar-ho a YouTube (ja tenia les dues versions penjades a YouTube, però es van configurar en mode “privat” fins al 4 de setembre). Després d’haver debatut i tenint en compte la popularitat de la pel·lícula a Twitter a causa del descobriment que ja existia a Amazon, vam acordar que hauria de ser el detonant per llançar-la a YouTube.

I llavors es va viralitzar…

Des d’allà, per a sorpresa de tothom, la versió espanyola de la pel·lícula es va fer viral. Ens va sorprendre. Durant les primeres 24 hores tenia gairebé 250.000 visualitzacions. Mentrestant, hi va haver un error tipogràfic a la sinopsi espanyola sobre la versió espanyola a Espanya (no Amèrica Llatina). El dimarts a la nit aquí a Califòrnia, vaig rebre un correu electrònic del meu distribuïdor que deia que Amazon ha esborrat l’error que la provocava que no aparegués a les cerques, tot i que no van comentar exactament què.

Llavors, misteriosament va tornar a aparèixer? Per què?

Cap explicació del “per què” la cerca va deixar de funcionar sobtadament als quatre territoris (EUA, Regne Unit, Espanya i Amèrica Llatina), ni tampoc l’explicació del “per què” es va solucionar. Admeto que, en els meus deu anys de producció i publicació de documentals, mai no he vist mai un curs d’esdeveniments tan estranys, ni he tingut mai cap pel·lícula que actués tan bé tan de pressa. L’explosió del cap de setmana (29-30 d’agost) de “The Andorra Hustle” es va basar sobretot en el boca-orella i Twitter. No es van pagar diners per cap promoció, ja que la meva publicitat a Espanya no va començar fins al dilluns 31 d’agost.

I ara es pot veure?

Des de l’1 de setembre no apareix, un altre cop, a les cerques.

En una segona visió del documental, hi ha moments en què es pot tenir la sensació que hi ha l’objectiu de netejar la imatge dels bancs andorrans i la seva pràctica per ajudar a blanquejar diners. Temia que això es pogués llegir així?

No hi estic massa d’acord, ja que és Andorra qui no té més remei que netejar la seva imatge de sistema offshore per sobreviure. Espero que el focus de la qüestió es dirigeixi més cap als líders andorrans i la seva actuació. Queda clar que han estat víctimes d’Espanya i els EUA en la destrucció de BPA, però també que van manipular les lleis en crear l’AREB.

Les autoritats andorranes han de desestimar tota la causa penal contra BPA i els seus empleats, ja que no hi ha cas i tot és teatre perquè els altres bancs andorrans estaven cometent idèntics “delictes” als que es va acusar BPA i no s’ha plantejat cap mena de càstig i, sobretot, cal que trobin la manera, sigui a través dels seus propis mitjans o amb l’ajut de l’FMI, de retornar tots els diners robats a les famílies innocents que tenien comptes a BPA.

Andorra ha estat un paradís fiscal…

Andorra ha d’admetre els seus errors, admetre que no ho ha portat bé i que ha de canviar si vol aconseguir presentar-se al món com un país honest. Tots cometem errors, però Andorra no sobreviurà si no soluciona els seus embolics. Són prou fràgils perquè aquesta desgràcia al BPA els enfonsi com a país, si no fan net.

Em sap molt de greu per als ciutadans andorrans, però, si volen salvar el principat, cal netejar i substituir els dirigents per posar-ne de nous amb sentit moral, de lleialtat i patriotisme per al seu estimat país.

M’ha semblat entendre en la premsa dels EUA que heu signat amb HBO per publicar els vostres documentals en format sèrie. Fareu el mateix amb Andorra Hustle?

No he signat cap acord amb HBO i, si ho fes, no podria revelar-ne cap detall. El que sí que és cert és que vaig firmar un acord a Hollywood, però, res a veure amb The Andorra Hustle. No obstant deixa’m dir que The Andorra Hustle podria ser una fantàstica pel·lícula de Hollywood amb Andy Garcia fent de Joan Pau Miquel Prats, Steve Carell com Jordi Cinca i John Malkovich com a Gonzalo Boye.

Aquesta història de BPA mereix definitivament que corri i creixi. És una història massa bona per deixar-la anar. L’acord de Hollywood que he signat és per a una sèrie dramàtica basada en els meus documentals anteriors sobre la indústria mèdica i científica

Esperàveu el ressò i l’impacte que ha tingut el documental?

No gens i sobretot, no tan ràpid. Porta molt poc temps publicat i no m’imagino on serà d’aquí a tres mesos.

Enteneu el desig de la majoria de la població catalana de voler separar-se d’Espanya?

Evidentment, no sóc català ni espanyol. Però pel que puc veure i pel que he après percebo que l’odi cap als catalans és d’un racisme passat de moda. A primera vista no es pot diferenciar entre un català o un espanyol. Comparant-ho amb l’actual augment del racisme a Amèrica entre negres i blancs, allà es poden veure a primera vista les diferències de les races, però entre un català o un espanyol no es pot.

Atès que aquesta problemàtica neix de dècades de poder feixista sota el franquisme, quan estava prohibit parlar català, o fins i tot quan “ser” català ha estat estigmatitzat amb segles de repressió anteriors, i atès que no hi va haver una autèntica transició a la democràcia a Espanya quan va morir Franco… Espanya té molta feina a fer.

Ara que ja heu estat en contacte amb el nostre oponent, creu que la independència catalana és possible?

La diferència aquí és que, sense Catalunya, Espanya faria fallida provocant un nou col·lapse econòmic, aquesta vegada a Espanya.

Té previst fer més documentals per descobrir més males praxis i comportaments bruts d’Espanya contra Catalunya?

Si passa, aleshores faré un altre documental! Confieu en mi, si això passa, seré allà per documentar-ho tot!

En un referèndum, votaria que ‘Sí’?

Preferiria molt que Madrid aprengués a actuar de manera adequada i mostrés empatia en lloc d’odi, i aprengués a conviure amb Catalunya deixant de propagar l’odi i la por a Espanya i deixés d’educar els seus fills en l’odi cec cap als catalans. Però si Espanya no és capaç de fer això, si l’odi i l’agressió continuen des de Madrid, doncs, sí, donaré total suport a la separació de Catalunya d’Espanya. Que si és possible la independència dins del sistema polític actual dissenyat Madrid? Només el temps ho sap.

Relacionats