Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

Andrej Omerzel: “Les mesures diplomàtiques d’Espanya contra Catalunya són intolerables i inacceptables”

“El 1991, quan vàrem lluitar per la nostra independència, vàrem tenir el vostre suport i ara ens toca a nosaltres, és el nostre deure, donar-vos tot el nostre suport”

Frederic Sabartés
Frederic Sabartés 27/11/2019
Andrej Omerzel, expresident de les joventuts socialistes d'Eslovènia

La setmana passada, la cúpula de les joventuts del partit socialista a Eslovènia va dimitir en bloc denunciant pressions espanyoles per haver convidat al conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, a fer una conferència al congrés de les joventuts socialdemòcrates celebrat a Ljubljana. Hem pogut parlar amb el ja expresident de les joventuts socialistes a Eslovènia, Andrej Omerzel, que va denunciar les males arts de l’eurodiputada mallorquina Alícia Homs. Segons Omerzel va començar una campanya d’intimidació a totes les organitzacions d’altres països convidades al seu congrés, exigint-los que no hi participessin. Ens agraeix l’oportunitat d’explicar-se a un mitjà català. És moment, doncs, per comentar l’actual situació de la seva exformació i per parlar sobre com veu Europa el que passa a Catalunya:

Ha dimitit vostè com a dirigent de les joventuts socialdemòcrates d’Eslovènia per protestar per les pressions rebudes pel suport de la seva organització a la causa independentista de Catalunya. Creu que ha fet bé?

Sí, de fet no només he dimitit jo sinó tot l’equip directiu. Vàrem dimitir perquè volem estar al cantó correcte de la història, al cantó de la gent de Catalunya i, si calgués, ho tronaríem a fer.

Creu que Espanya està actuant de manera obscura, en l’àmbit diplomàtic, per intentar silenciar les veus de Catalunya a l’exterior?

I tant! Del tot! Són molt agressius i tiren pel dret sense miraments. El seu líder del grup socialista al Parlament europeu fa servir tàctiques molt agressives. És un continu i no paren. Per tant, estic d’acord amb el que vostè afirma a la pregunta.

És aquest el motiu del silenci internacional, ja sigui amb els Estats europeus com a les institucions de la UE? A Catalunya ens sentim sols…

Heu de saber que no esteu sols, malgrat que torno a estar d’acord amb el que vostè diu a la pregunta. Com he dit abans, les mesures diplomàtiques que fa Espanya són totalment intolerables i inacceptables. Són uns incendiaris i ho podem veure en tots els àmbits: en els contactes polítics, amb els mitjans… Hem de tenir en compte que la situació a Catalunya és una de les moltes que ara mateix hi ha al món. Hi ha protestes a Bolívia, Xile, Hong Kong, i crec que els poders estatals europeus, els líders, tot l’establishment a Europa, n’estan molt de preocupats en veure que la situació a Catalunya és la primera que es produeix dins d’Europa i intenten apagar el foc com sigui.

Què necessita Catalunya perquè hi hagi un suport massiu internacional a la nostra legítima i noble causa independentista?

Heu de continuar fent el que esteu fent: protestar pacíficament, sortir als carrers, fer servir les vostres xarxes socials. Penseu que els vídeos de la violència policial de l’1 d’octubre van distribuir-se majoritàriament a través de les xarxes. Seguiu i persevereu fins a aconseguir que Madrid segui i parli (el famós “sit and talk” tan ben triat) amb Barcelona. Solament el diàleg pot resoldre la situació.

Com es veuen les protestes ciutadanes a Eslovènia? Hi ha paral·lelismes entre els processos d’independència?

A les darreres eleccions i també a les darreres enquestes que he vist, el suport a la independència va augmentant i això és degut a l’actuació policial espanyola. A Eslovènia se’ns trenca el cor en veure com es persegueix al jovent i se’ls pega al carrer, en veure com es tracta a ciutadans que, de manera pacífica, solament estan alçant la veu per protestar i mostrar el seu desacord amb el govern. Heu de seguir empenyent, sempre de manera pacífica i aquesta vostra pressió portarà al suport internacional, com ja teniu el d’Eslovènia. El 1991, quan vàrem lluitar per la nostra independència, vàrem tenir el vostre suport i ara ens toca a nosaltres, és el nostre deure, donar-vos tot el nostre suport.

Davant la repressió d’Espanya, la via unilateral és l’única que li queda a Catalunya?

L’única manera és a través del “sit and talk”. Això s’ha de resoldre pacíficament i heu de fer servir totes les mesures diplomàtiques que pugueu. El vostre ministre d’exteriors, Alfred Bosch està fent molt bona feina, anant per tot el món, és molt actiu també a les xarxes…



Un consell d’un país que ho va aconseguir?

Seguiu, seguiu sense defallir. Aquesta és la manera correcta d’actuar.

Relacionats