Podrà governar amb geometria variable, la seva victòria, tot i la dispersió del vot, serà comparable a la de Zapatero i això farà que governi sense alterar res. Tindrà als seus peus els partits d’Albert Rivera i de Pablo Iglesias, que frisaran per ser consorts del líder socialista que a la vegada serà la seva mort política.
L’altre gran derrotat, el PP, entrarà en ebullició i el seu líder Pablo Casado serà substituït ben aviat per un Feijoo que assumirà estar una temporada a l’oposició esperant que Sánchez es desgasti liderant una Espanya sense futur econòmic i amb el problema polític català i basc més a flor de pell que mai.
Si en aquest escenari l’independentisme intenta jugar a negociar amb Pedro Sánchez, que mai donarà res a Catalunya, ni el referèndum, ni un millor finançament, ni un millor tracte per la llengua i la cultura catalana, se socarrimarà totalment.
La victòria socialista a Catalunya és preocupant, segons les enquestes dirigides lògicament, el PSC aconseguirà guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, després de les derrotes en les dues darreres eleccions generals. Vistes les circumstàncies, si es produeix aquesta victòria seria quasi comparable a l’aconseguida per Carme Chacón i els socialistes. Quan tenen el poder són complicats de derrotar. Una victòria del PSC el 28-A posa en joc en la lluita per l’alcaldia de Barcelona a Jaume Collboni, en lloc d’Ada Colau (en procés de liquidació del seu propi espai polític).
Els hi toca a totes les forces independentistes pensar com garantir un alcalde o alcaldessa independentista a la capital de la República Catalana, prou ja de derrotes, volem victòries.
