La bona feina en favor de la unitat de la llengua al País Valencià
La passada setmana l'advocat Moisès Vizcaino va lliurar al CJC un recull de les 46 sentències fermes que avalen la denominació de 'català' per a la llengua pròpia del País Valencià des de diverses instàncies que van del TSJ valencià al Constitucional. En declaracions a l'ACN i a La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino ha assenyalat aquest dimarts a les portes del CJC la importància d'aquesta nova documentació perquè dóna valor jurídic a totes les acadèmies oficials que reconeixen la denominació de valencià i català com la mateixa llengua.
“No només des del punt de vista filològic sinó amb la força jurídica que tenen aquestes institucions públiques, que ratifiquen una vegada més que la definició de valencià que dóna el Diccionari normatiu valencià és correcta i d'acord amb el dret i amb la llei i el Consell Jurídic Consultiu ha de tenir aquest material perquè conste”, ha remarcat Vizcaíno.
El president Fabra no pot oblidar la realitat
El secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, ha assenyalat al respecte que “ni el CJC, ni la Generalitat Valenciana, ni el president Fabra poden obviar el Diccionari de la l'Acadèmia valenciana, que avala la unitat de la llengua, ni tota la jurisprudència sobre aquest tema” perquè amb aquesta nova documentació es reafirmen “els fonaments filològics que avalen la unitat de la llengua i la denominació de català per a la llengua del País Valencià”.
El filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve, ha manifestat les “contradiccions” per part de la Generalitat Valenciana, atès que en el seu diccionari de l'any 1995, primer any de govern del PP, “definia el valencià de manera més contundent que no ho fa ara, com una varietat de la llengua catalana”. Esteve ha afegit que el govern de Fabra “no pot ara estranyar-se ni contradir-se quan argumentava precisament el que ara vol combatre”.
Diccionari valencià de 1995 parla de la unitat de la llengua
El Diccionari que ha aprovat l'AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”. Aquesta definició ha aixecat fortes crítiques al si del PP valencià i de la Generalitat Valenciana, que ha encarregat un dictamen al CJC per determinar l'ajustament de la definició a allò que estableix l'Estatut dels valencians.
Entre la documentació aportada al CJC pels sol·licitants aquest dimarts s'hi inclouen dues edicions del 'Diccionari valencià' (1995 i 1996) avalades per la Generalitat Valenciana que defineixen el 'valencià' com “varietat de la llengua catalana”. Igualment s'aporta una prova que mostra que l'any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana.
Dades científiques avalen la unitat de la llengua
Els sol·licitants manifesten que si finalment modifica la definició de 'valencià' s'haurà de restringir del Diccionari de l'AVL el terme 'espanyol' com a sinònim de 'castellà' i a adaptar en el mateix sentit les definicions de castellà i espanyol a la legalitat estatutària i constitucional.
Així mateix, el plec d'arguments sol·licita al CJC prendre en consideració les definicions de la nostra llengua que fan altres entitats de referència com la Real Academia Española que en relació al valencià diu que és una “varietat de la llengua catalana”, així com altres entitats normatives de l'Estat com l'Institut d'Estudis Catalans, l'Euskaltzaindia, entitat consultiva oficial per a l'èuscar o la Real Academia Galega. En un mateix sentit, s'inclouen també els estatuts de les universitats públiques del País Valencià, confirmats per sentències del Constitucional que avalen l'equiparació de les dues denominacions.
