- Publicitat -
Espanya el reclama, a través d'una euroordre, per delictes de malversació, sedició i rebel·lió. L'espera en aquesta presó de Neumünster, al land de Schleswig-Holstein, podria durar fins a 60 dies.
Però segons apunta el diari
Spiegel Online hi podria haver un bri d'esperança després de tot. Malgrat que la jutgessa hagi decidit fer esperar a Puigdemont a la presó l'autor de l'article en aquest diari alemany assenyala que la jutgessa ha recollit aquest dilluns que “sense cap mena de dubte el manament d'arrest europeu implica elements per considerar, al cap i a la fi, una extradició inadmissible”.
Carles Puigdemont va ser detingut diumenge quan intentava arribar fins a Bèlgica per carretera després d'haver deixat enrere Finlàndia, Suècia i Dinamarca.
El president ha declarat aquest dilluns a la tarda durant unes tres hores davant del jutge, bàsicament a efectes d'identificació i perquè la justícia alemanya li comuniqués els motius de la detenció.
Diversos mitjans alemanys, entre ells el
Der Spiegel o el
Tagesspiegel apunten però que la decisió de la justícia alemanya sobre si finalment accedeixen o no a l'extradició podria tardar encara dies a saber-se i tot apuntaria que seria després de Setmana Santa.
“Asyl für Puigdemont”
Per altra banda, el copropietari del
Der Spiegel, Jakob Augstein, demana en una editorial titulada “Asyl für Puigdemont” (Asil per a Puigdemont), que el president no sigui lliurat a la justícia espanyola. Concretament, el periodista assegura que “la detenció de Puigdemont és una vergonya. Per Espanya. Per Europa. Per Alemanya”. Una posició que comparteix
també el partit d'esquerres Die Linke. En el mateix escrit, el periodista recorda també la detenció d'un altre president català: Lluís Companys.
Publicitat
“Els alemanys ja van entregar un polític català als espanyols. Lluís companys va declarar la independència el 1934. Va ser detingut i jutjat. Després de la victòria de les esquerres va ser alliberat, va lluitar contra Franco, va escapar a França i allà el va detenir la Gestapo i el va enviar cap a Espanya. Va ser executat el 15 d'octubre de 1940”.
“La rebel·lió és un delicte que implica l'ús de la força en la legislació espanyola, però mai es va parlar de violència a Catalunya. Almenys no del costat català. Van ser els policies espanyols els qui van atacar els catalans l'última tardor quan van voler votar en el referèndum”, continua el text. “Un polític que utilitza mitjans pacífics per lluitar per als seus objectius no hauria d'anar a la presó”.
Publicitat
