Elena Torres
Editorial Gregal
Maçanet de la Selva, 2015
452 pàgines
20,00 €
L'anomenada Transició espanyola ha assolit amb el pas dels anys nivells estratosfèrics de mitificació. Els contorns s'ha desdibuixat i s'ha creat un nou relat oficial que ens és venut com un moment idíl·lic en la història d'Espanya.
La realitat és que les zones fosques han estat obviades en benefici de l'imaginari col·lectiu i en detriment de la memòria històrica, que n'ha estat la gran damnificada. Curiosament, tot i que moltes obres de ficció han esta situades en aquell espai temporal, poques realment han aprofundit en el dibuix del clarobscurs d'aquells moments de transició de la dictadura feixista a una democràcia de baixa intensitat, en la que tots van renunciar oficialment a alguna cosa (alguns més que d'altres) per a que continuessin intactes les superestructures de poder. Per contra, la dita Guerra Civil sí que ha estat protagonista de molts relats, amb una recreació molt acurada de fets reals.
L'escriptora barcelonina Elena Torres ha situat en aquella convulsa època la seva primera novel·la, La puta d'oros, per a oferir-nos alhora un relat particular d'aquells capítol de la història i una narració personal i psicològica d'una persona que en va ser dramàtica protagonista.
El febrer de 1976, a Barcelona, després d'una manifestació antifranquista, un escamot d'extrema dreta apallissa una noia fins gairebé el punt de la mort. La jove sobreviu i ha de conviure tota la vida amb aquella acció, agreujada, encara, pel fet que creu reconèixer un dels agressor malgrat que no els ha vist la cara.
L'any 2008, l'escriptora de llibres de viatges Jana Martí viu una vida aparentment tranquil·la i fugint sempre endavant per a allunyar-se tant que pugui d'aquells fets. Però un esdeveniment casual desfermarà un seguit de records i successos que la portaran a reviure aquells dies al mateix temps que es produiran un seguit d'esdeveniments tràgics que sacsejaran de nou la seva existència i la de la seva família.
A La puta d'oros, Elena Torres ha sabut conformar un mosaic d'esdeveniments que es mouen entre el passat i el present, entre les vivències més íntimes i personals i la trama criminal més intensa. El món de la Jana es divideix entre bons i dolents, amb personatges que deixen de ser una cosa per a convertir-se en l'altra; amb un passat que continua ben present en la seva vida, però també en la societat actual. D'alguna manera es vol manifestar (sense però voler-hi aprofundir de manera històrica) que aquella dita transició va ser realment una integració en la nova societat, en la que molts atemptats van quedar impunes, precisament perquè no eren considerats atemptats pels règims vell i nou.
La història de La puta d'oros, se situa entre la vida trepidant de Barcelona i la tranquil·litat de Calafell i, sobretot Llançà; entre la trepidant il·lusió juvenil que els temps estaven canviant i la tranquil·litat accelerada dels temps moderns. La narració es mou a voltes en el món més introspectiu i personal de la seva protagonista i a voltes en el relat policíac més ortodox, qui sap si amb la voluntat d'acontentar tots els públics, però amb la realitat d'una novel·la ben travada, llegible i entretinguda.
Ramon Moreno
