Junqueras exposa que al conjunt d’Europa no existeixen gaires antecedents ‘d’independències en el si de democràcies liberals. Durant el segle XX, només s’han donat els casos de Noruega, Irlanda i Islàndia. Per tant, el procés d’independència que es planteja ara a Catalunya és relativament habitual a Europa i al món, però molt menys del que podria semblar a primer cop d’ull en tant que té lloc dins d’un marc democràtic.’
Situats en aquest marc legal, Junqueras recorda que ‘l’únic argument vàlid en les democràcies liberals són els arguments democràtics; és a dir, que la gent voti. El marc jurídic actual compta poc, perquè el que és important és la majoria democràtica. Si anem seriosament, l’actual ordenament jurídic no condicionarà l’opinió de la majoria.’
Si bé l’expresident del govern basc Juan José Ibarretxe va veure avortat el seu pla independentista perquè no s’adeia a la legalitat vigent, Junqueras considera que ‘no ens hem d’obsessionar el marc jurídic, les lleis no estan per sobre la democràcia. El que ens hem de preguntar és: Tenim majoria clara per guanyar?’ es pregunta en veu alta. I avisa: ‘La Unió Europea reconeix una doble legitimitat dels Estats i dels ciutadans. Si els ciutadans d’un territori s’expressen d’una forma clara, acaba tenint la mateixa legitimitat que l’expressió d’un Estat’.
Alhora, considera que si el procés d’independència arriba a col·lisionar amb l’ordenament jurídic espanyol, immediatament després ‘el cas català superarà l’àmbit estrictament estatal i es resoldrà en un àmbit en el qual les regles del joc ens són favorables’, augura.
La legitimitat de Kosovë
Junqueras traça un paral·lelisme entre la legitimitat del poble català de tirar endavant el procés independentista endegat ahir amb el debat sobre el reconeixement de la independència de Kosovë que té lloc al Tribunal Internacional de Justícia de La Haia: ‘El tribunal ha demanat l’opinió a diversos Estats per construir un veredicte jurídic a partir de les opinions que els propis Estats tenen sobre el procés. En la majoria dels casos, incloent-hi França i els EUA, l’argument clau és que les fronteres estatals només estan garantides davant un atac exterior, però no pas davant la voluntat d’una part significativa dels seus propis ciutadans. Per tant, les fronteres dels Estats no poden ser canviades per la força d’un altre Estat, però sí que aquestes fronteres no són eternes si així ho dictamina la pròpia ciutadania. Com qualsevol altre aspecte de l’Estat, poden ser modificades democràticament, com també pot ser-ho la política econòmica del govern, les aliances internacionals, la integració en determinats òrgans multilaterals…’
Prenent com a base jurídica aquestes deliberacions, Junqueras assegura que el procés d’independència que apunta la IP acabarà captant l’atenció de la comunitat internacional, perquè ‘estem tocant el moll de l’ós del que és la realitat política d’Europa i del món. El canvi polític més clar i més sòlid de l’època contemporània han estat els processos d’independència. Allò que realment ha canviat, i de forma definitiva, és la quantitat d’Estats, la seva estructura…’
Calendari pactat
Junqueras -aliè a les crítiques creuades entre diferents sectors de CiU, ERC i Reagrupament- demana ‘als independentistes’ que ‘pactin un calendari i una pregunta, i que ho facin el més aviat possible’.
Sobre el paper que jugaran cada un dels partits durant els propers mesos, apunta: ‘Els partits faran el que creguin més oportú. Però si són incapaços de vehicular-ho, el procés passarà per d’altres vies. Si hi ha una voluntat democràtica clara per part de la majoria social de fer el salt, de ben segur que tot acabarà passant a través d’una altra forma.’
La via del SNP
Comparant la via independentista catalana encetada ahir amb la via independentista del SNP escocès, Junqueras no té cap dubte en afirmar que ‘la via de la IP és molt menys sòlida que la del SNP. El govern britànic ja ha dit que si tenen majoria clara, els deixaran marxar; més clar que això no hi ha res. Però el problema del SNP és que no tenen una majoria social que vulgui la independència. Nosaltres ho sabrem el dia del referèndum.’
Bernat Ferrer
