Teresa Saborit
Premi Literari 7lletres
Pagès Editors
La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s’ocultin a l’escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats del llibre Els llops ja no viuen als boscos, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res perquè creuen que és “normal”, que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Set pecats capitals contra testimonis muts a qui ningú no escolta, no sent; no veu. Deia Tolstoi que “totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.
El recull de set contes, que ha guanyat l”11a edició del premi literari 7lletres, vol mostrar-nos el patiment que moltes vegades queda dins de casa, amagat. Les víctimes que pateixen els pecats capitals aliens són els éssers més fràgils, els infants i adolescents. La seva innocència no els deslliura de la crueltat, a cops inconscients, però no per això menys destructiva, dels altres. Teresa Saborit arriba al fons de la sensibilitat del lector i aconsegueix que senti una novel·la intensa contra la injustícia que els pecats dels forts els paguin els innocents.
