Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Mor als 73 anys l’actor Jordi Dauder

|

- Publicitat -
Jordi Dauder i Guardiola (Barcelona, 1938) va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París, però és conegut per la seva trajectòria en el món de la interpretació, un sector al qual va entrar de manera professional a partir del 1988 i no va tancar portes a cap disciplina. Per això Dauder va ser un dels grans actors de teatre, de televisió, de doblatge i de cinema. 
 
Més de seixanta pel·lícules avalen la seva carrera al món del cinema. Dauder va treballar amb directors catalans com Pere Portabella, que el 1990 el va dirigir a ‘Pont de Varsòvia’ o Ventura Pons en tres films, ‘Amor Idiota’ (1998), ‘Carícies (1997) -film pel qual va rebre el premi del públic al millor actor català- o ‘Anita no perd el tren’ (2001). També es va posar sota la direcció de Marc Recha el 1999, amb ‘El árbol de las cerezas’ o Jaume Balagueró, el mateix any, amb ‘Els sense nom’. Dauder va participar també en la cinta que el director anglès Ken Loach va rodar a l’estat espanyol sobre la guerra civil, el 1994, ‘Terra i Llibertat’. 
 
El 2008, Jordi Dauder es va posar a la pell d’un sacerdot de l’Opus Dei a ‘Camino’ de Jaime Fesser, un paper pel qual va rebre el Premi Goya a millor actor de repartiment. El mateix any, el seu paper com a Manuel Azaña a ‘Azaña, cuatro días de julio’, li va representar un Premi Gaudí, en la primera edició d’aquests guardons. El 2011, en la tercera edició dels Premis Gaudí, l’Acadèmia del Cinema Català li va retre homenatge atorgant-li el Gaudí d’Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i va dedicar-lo a Miquel Martí Pol i Lluís Llach, dues personalitats del món cultural català, que tot i no dedicar-se al cinema, va dir Dauder, se les apreciava i va destacar la seva lluita per la cultura català.
 
Durant el discurs dels Premis Gaudí, Dauder va agrair als companys de professió aquest homenatge i va reivindicar ‘l’orgull’ de ser actor o actriu i ‘d’estar al servei dels personatges’. En aquella ocasió, Dauder va recordar algunes de les persones amb qui va treballar com Pere Portabella o Ventura Pons, i va qualificar el Premi com ‘un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema’. L’actor va afegir: ‘és realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui’. 
 
Jordi Dauder també tenia una llarga experiència en teatre on va treballar pel Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors i al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts van ser ‘Medea’, sota la direcció de Núria Espert’. Amb un text de Samuel Beckett, ‘El último vals’, Jordi Dauder va experimentar a banda de la interpretació també la direcció teatral. En televisió, Jordi Dauder va conèixer la fama gràcies al seu paper de Mateu Montsolís a ‘Nissaga de poder’, emesa entre el 1996 i el 1998 per Televisió de Catalunya. També havia participat en altres produccions com ‘La loll’, ‘Quico el progre’ o ‘Tres pics i repicó’. Més recentment, Dauder va aparèixer a Cutro, a ‘Hay alguien ahí?’. 
 
L’activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com ‘Poèmes d’amour’ d’Albéniz i ‘El amor brujo’ de Manuel de Falla, o ‘El rapte del Serrallo’ de Mozart. Dauder va ser també un dels actors que va impulsar i protagontitzar el 2004, el muntatge ‘(No) En el nostre nom’, que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht o Josep M. de Sagarra defensava la pau, i condemnava la guerra. 
 
A partir de les 9 del matí d’aquest divendres començarà la vetlla per Jordi Dauder al tanatori de San Isidro de Madrid.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut