Mas, però, també ha llençat un missatge al Departament d’Educació, tot dient que ‘entre les seves obligacions principals hi ha protegir les escoles i els mestres’. El líder de CiU creu que els mestres són ‘pilars’ del sistema educatiu i que ‘si una escola té un reglament intern que prohibeix l’exhibició de determinats símbols’, aquesta norma ‘ha de ser respectada’. Si la Generalitat no la vol respectar, ha afegit, ‘n’ha de fer una altra que sigui de comú aplicació en el conjunt de les escoles i que els mestres sàpiguen per quin reglament s’han de guiar’. Per Mas, si no hi ha normativa general, ‘preval que s’ha de protegir els mestres i l’escola, fent complir el reglament que tenia implementat’ i ‘no es pot portar un sistema educatiu segons un caprici d’una família, un pare o una mare’.
Pel líder de la federació nacionalista, l’obligació del Govern és ‘protegir els mestres i les escoles, no deixar-los a la intempèrie’. A més, ha apostat per ‘preservar l’escola catalana, el sistema educatiu que tenim i millorar-lo’, i això passa per preservar els seus ‘valors’ i fer complir l’Estatut, que remarca que tots els nens tenen dret a un ensenyament religiós, però que en les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic. A més, ha demanat ‘preservar l’autoritat dels mestres’. Mas ha alertat que ‘si no tenim clar que aquest és el sistema de funcionar, no ens trobarem amb un cas, dos o tres, sinó que ens trobarem amb una multiplicació de casos’ que ‘portaran a un debilitament del sistema educatiu i a una degradació de la convivència, la cohesió i la integració necessària dels immigrants’.
El president de CiU també ha alertat que els símbols culturals i religiosos ‘no es poden convertir en un element de divisió, trencament de la convivència o aïllament de determinats estudiants’. Per això, aposta per ‘una norma clara’ en el sentit que ‘l’important no són els símbols per anar a l’escola, sinó anar a l’escola’. De fet, ha alertat que el fet que la nena vagi ‘amb un mocador pràcticament fins a la cintura’ pot provocar que estigui ‘menys integrada’. A més, ha rebutjat la possibilitat que la nena, per tenir vuit anys, sigui qui vulgui portar el vel, ja que a aquesta edat ‘no decideix per si mateixa’.
Accelerar el Pacte Nacional per a la Immigració
En relació amb aquesta qüestió, el president de CiU ha demanat al president de la Generalitat, José Montilla, que ‘acceleri’ el Pacte Nacional per a la Immigració. Mas ha remarcat que el Govern ha ‘posposat’ aquest pacte fins al segon semestre del 2008, fet que ‘només s’explica per la por del Govern i l’actual president d’abordar amb energia i fermesa aquest tema’. ‘Dóna la sensació que, com que és un tema delicat, no s’hi volen ficar, no fos cas que prenguessin mal’, ha reblat.
El vel, compatible amb la laïcitat
Per la seva banda, La Federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya (FaPac) ha reiterat que les escoles han de ser ‘un espai laïc que no entri en contradicció amb cap creença o ideologia privada’ i ha recordat que el dret a l’escolarització ha de prevaldre ‘sobre qualsevol altra consideració’. La FaPac ha assegurat que ‘l’ús d’algunes senyes de tipus religiós o cultural, sempre i quan no puguin portar a l’exclusió o sectarisme dins de l’escola, no són incompatibles amb projectes educatius laïcs’.
Segons la FaPac, la laïcitat és ‘una manera d’admetre la diversitat o multiculturalitat de l’alumnat actual, i no s’ha d’entendre com una oposició a tota manifestació religiosa’. Per a l’entitat, l’escola actual ha de ser un espai comú independentment dels valors privats’, i aquesta diversitat cultural de l’alumnat pot portar a situacions diverses, una de les quals és el tractament del vel que porten algunes dones musulmanes.
En aquest sentit, la FaPac ha explicat que el vel islàmic, ‘ha de considerar-se com a part indumentària d’una cultura de les que conviuen al nostre país’. L’entitat opina que ‘s’ha de deixar que el centre educatiu, però, amb la seva AMPA com a part fonamental de la comunitat educativa, pugui mitjançant la mediació i el diàleg i sense interferències exteriors arribar a una situació satisfactòria per tothom’.
