El llibre de Duran i Lleida aposta per Espanya. Només analitzant el títol es pot veure cap a on s’encamina el text: “Entre una Espanya i l’altra”. Per Duran i Lleida l’altra Espanya és Catalunya. El llibre té precioses perles. En primer lloc el preàmbul està escrit per Miquel Roca. En segon lloc, la dedicatòria del llibre parla per sí sola i és la següent: “A tots aquells qui, amb sentit comú, capacitat de diàleg i principis, han contribuït a mantenir viva la necessitat de la tercera Espanya, més serena, més centrada, més respectuosa amb l’adversari, orgullosa de la seva pluralitat i fonamentada en la seva diversitat nacional, cultural i lingüística. De manera més entranyable, sabent que forma part d’aquesta tercera Espanya, a la meva estimada Unió Democràtica de Catalunya, des dels seus fundadors fins al més anònim dels seus militants”.
En tercer lloc, Duran explica que el sentiment nacionalista fou posterior al demòcrata cristià. A pesar que des de ben petit va parlar català a casa i amb els amics no va ser fins als divuit anys que no tingué un despertar catalanista tot i que a l’escola i al carrer no podia practicar la seva llengua materna.
En quart lloc Duran ret homenatge a “l’operació reformista” i accepta entrar en la dialèctica de les dues Espanyes, ell se situa en la tercera. Aquí més cites impagables: “Cal que diguem a Espanya que el nostre objectiu no és la independència, tot i la legitimitat de l’independentisme, i que no ens dol posar-nos el nom d’Espanya en boca pròpia”. “Una altra Espanya és possible. Políticament, socialment, econòmicament, és l’hora d’Espanya, però ha de ser-ho de tot Espanya, de Catalunya i de la resta”. “Quan arribi el moment, és a dir, a les pròximes eleccions generals, no sé quina decisió adoptarà Convergència i Unió. Només sé que defensaré, quan sigui i on sigui necessari, la necessitat de vincular-nos en el Govern central a partir d’un pacte de programa de govern. L’objectiu no és ser al Govern per ser-hi, sinó el que es faci des d’aquest Govern (…) No és cap prioritat personal: és un objectiu polític que defenso amb convicció”
Tot això mentre Unió Democràtica ha celebrat el tradicional homenatge al fundador del partit, Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat el 1938 pel bàndol franquista. L’acte ha estat ple de banderes independentistes amb l’estel vermell, que correspon a Unió de Joves, l’organització juvenil del partit.
