L’Església Espanyola, instrument de propaganda unionista

El poder eclesiàstic espanyol, com li passa a bona part del poder polític, no ha fet mai net amb el franquisme i ara rebrota
 
 
La reticència de l’Esgésia espanyola a demanar perdó pel seu paper durant el franquisme és prou significatiu com ho és que  una part important de l’Església catalana s’anà desmarcant del règim franquista, i una nova generació de capellans van defensar les llibertats i la llengua i cultura catalanes. En aquest sentit, el monestir de Montserrat fou un exemple. L'any 1947, durant les festes d'entronització de la verge de Montserrat s’utilitzà per primer cop el català en un acte públic a favor del trets diferencials, durament reprimits.  També cal recordar la figura del cardenal  Vidal i Barraquer, que  es negà a signar la carta pastoral de suport al cop d’estat feta l'any 1937,  i que el portà a  l'exili.
 
L’Abadia de Montserrat al costat de la democràcia i del poble de Catalunya
 
L’homilia del Pare Salvador Plans és una defensa clara del dret a decidir dels catalans: “l'any vinent serem consultats sobre la nostra identitat com a poble de Déu. Aquests darrers anys els nostres bisbes han reiterat que reconeixien la personalitat i els drets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l'expressió, i defensaven el dret a reivindicar i a promoure tot el que això comporta d'acord amb la doctrina social de l'Església. Però això ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per alguns cristians imprudent i moralment inacceptable”, han estat les contundents paraules del Pare Salvador en la seva homilia. (Entre el minut 26 i 29)