Els mitjans que insulten Catalunya banalitzant el nazisme no són mitjans de l’odi segons les instruccions del PSC
En opinió de Figueras i Malaret, aquestes frases incloses en l'informe, “per molt desagradables que puguin ser, no s'insereixen en el que es denomina 'discurs de l'odi'”, ja que els discursos no es refereixen a un grup o col·lectiu determinat “i necessitat d'especial protecció per la seva situació de vulnerabilitat”. Però a més, afegeixen que les manifestacions “no es dirigeixen contra una comunitat els membres de la qual puguin ser objectes de discriminació o segregació per raons de la raça, el color, la orientació sexual, l'ascendència o l'origen ètnic o nacional”. Citen com a excepció un comentari a Intereconomía TV on, segons elles, hi hauria una justificació de la violència i un foment del menyspreu.
Malgrat reconeixent expressions que justifiquen la violència contra Catalunya, es neguen a condemnar els mitjans de l’odi de la caverna
És per això que les dues conselleres han votat en contra de l'anàlisi jurídica i també de la decisió de trametre-ho a la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions perquè prengui mesures. Figueras i Malaret expliquen en els seus vots particulars que tot i que comparteixen la preocupació pels “perills que un discurs exacerbat i intolerant pot causar a llarg termini en les societats democràtiques”, s'ha de tenir en compte la llibertat d'expressió i determinar meticulosament què forma part del discurs de l'odi.
Figueras i Malaret malgrat banalitzar els atacs dels mitjans de l’odi contra Catalunya, encara no han dimitit
Si bé la majoria de frases “controvertides no deixen ni indiferent ni són inofensives, sinó que xoquen, ofenen e inquieten” una part de la població”, asseguren les conselleres, han de ser analitzades des de la perspectiva que formen part del discurs polític. “Aquesta aproximació és inherent al pluralisme, a l'apertura mental i a la tolerància, sense les quals no hi ha societat democràtica, com ha assenyalat la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans”, defensen.
En aquest sentit, subratllen que la protecció del discurs polític, “per molt desagradable que sigui”, exigeix examinar les declaracions “de manera rigorosa i meticulosa”. Però a més, remarquen que la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans i la Recomanació del Consell d'Europa sobre el discurs de l'odi aposten per fer una anàlisi “especialment minuciosa” i una interpretació “restrictiva” sobre què forma part del 'discurs de l'odi' i què no.
Aquest informe ha tingut els vots en contra de tres consellers en alguna de les seves parts, Carme Figueras i Elisenda Malaret, proposades pel PSC, i Daniel Sirera, recomanat pel PPC.
