Alfonso Grau, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València, va qualificar de “bulo” les referències a una suposada pràctica de lloguer de infrahabitatges des de l’empresa municipal Cabanyal 2010, encarregada de comprar el màxim d’habitatges a l’àrea afectada per la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a través del barri. No era un “bulo” (paraules textuals del tinent d’alcalde). Al carrer de Sant Pere, estret i paral•lel al mar, que es transformarà amb el projecte al que el Tribunal Suprem va donar el dijous passat llum verda perquè l’Ajuntament pugui executar-lo, hi ha quatre habitatges llogats per Cabanyal 2010 que no poden descriure’s com habitatge.
Desenes de famílies tenen des de fa mesos a El Cabanyal un contracte d’arrendament de l’empresa mixta constituïda per la Generalitat valenciana, l’Ajuntament i diverses empreses, pel qual han hagut de dipositar una fiança. No obstant això, el contracte no ha servit en alguns casos per a poder empadronar-se, ja que els habitacles llogats són, per exemple, magatzems.
Hi ha lloguers que arriben a els 250 euros. En una d’aquests habitatges, un jubilat, amb 312 euros de pensió, acull a quatre dels seus descendents, entre ells a tres menors. En menys de 20 metres quadrats s’amuntonen quatre llits. No tenen llum, no tenen aigua, no tenen ventilació, les parets estan plenes d’humitat i el sòl és de ciment ple de forats. Des de fa vuit mesos aquest jubilat malviu amb l’autorització de l’Ajuntament. Afectats pel projecte acusen a l’alcaldessa, Rita Barberá, d’haver deteriorat el barri.
