El partit liberal flamenc Open-VLD va decidir d’abandonar el govern federal el 22 d’abril perquè discrepava obertament sobre com s’estava mirant de resoldre el conflicte lingüístic latent a Bruxelles-Hal-Vilvorde. El primer ministre belga, el flamenc Yves Leterme (CD&V, demòcrata-cristià), va presentar la dimissió immediatament després al rei Albert II, que la va acceptar al cap de quatre dies.
Leterme, veient-se incapaç de redreçar la situació, ha optat per cedir el cap de cartell del seu partit a Marianne Thyssen, presidenta de la formació. Tot i això, tots els sondatges publicats fins avui situen Thyssen per darrere del N-VA, amb possibilitats electorals situades entre el 18,9% i el 19,5% dels vots. El partit que va motivar la crisi de govern, l’Open-VLD, tan sols suma el 12,4-14,8% d’intenció de vot.
Aquestes dades contrasten amb els resultats de les eleccions flamenques del juny de l’any passat, quan el CD&V va ser la força més votada (22,9%) i l’N-VA va quedar en cinquena posició, amb poc més del 13% dels sufragis i per darrere del Vlaams Belang, l’Open VLD i l’SPA. Si es confirmessin, serien uns resultats històrics per a l’N-VA, ja que seran tot els segons comicis en què el partit es presenta en solitari.
Valònia, regió de França
El partit való Rassemblement Wallonie France (RWF), partidari de la desintegració de Bèlgica i de la incorporació de Valònia a França, podria obtenir representació parlamentària -per bé que minòritària- per primer cop a la història.
A banda d’aquesta excentricitat que apunten les enquestes, els presidents dels quatre principals partits francòfons (PS, MR, cdH i Ecolo) ja tenen ben assumit que hauran de negociar amb l’N-VA l’endemà del 13 de juny per tal de garantir la governabilitat de l’Estat. Sobre la taula fins i tot s’ha arribat a posar la possibilitat de transformar Bèlgica en un estat de caire confederal -en comptes de federal, com és ara- per tal de satisfer en part la voluntat de llibertat dels flamencs.
Malgrat tot, quan només falta una setmana per a les eleccions, el nombre d’indecisos a ambdues comunitats es manté d’allò més elevat, amb el 27% de l’electorat que afirma que encara no ha decidit quina opció política votarà.
