Negre futur d’ICV-EUiA dins d’IU
“Després d'un aspre debat, les resistències de la direcció d'IU i la necessitat lògica de recollir diverses sensibilitats territorials, polítiques i de gènere, van acabar per afectar una iniciativa que requeria una maduració major i un suport orgànic amb el que finalment no ha comptat. En les condicions finalment acordades és pràcticament impossible que una candidatura amb vocació d'obertura pugui complir, sobretot a Catalunya, la funció pedagògica i de revulsiu que van justificar la seva gestació”, escriu en la carta oberta.
Tant sols 1 eurodiputat per a ICV-EUiA
“La fortalesa d'aquesta iniciativa venia vinculada, des d'un inici, a la possibilitat que es veiés reconeguda amb un lloc clar de sortida en la llista estatal encapçalada per Izquierda Unida”, recorda Pisarello. El número 10 (o 11 en funció de la paritat) deixa EUiA amb molt poques opcions d'aconseguir un eurodiputat, ja que les enquestes més optimistes els hi atorguen 9.
Pisarrelo renuncia a la llista
Pisarello ja ha comunicat la seva decisió a la direcció d'EUiA, que haurà d'escollir algú altre perquè s'integri a la llista electoral que els uneix a IU, ICV, Anova i la CHA. El procés de primàries engegat serà, doncs, decisiu per saber qui encapçala la llista. Els responsables de la formació en l'àmbit internacional, Toni Barbarà i Mireia Rovira ja han anunciat la seva intenció de presentar-se a les primàries que es faran els propers 14 i 15 de març.
IU passa d’ICV-EUiA
Fa dos mesos, Joan Josep Nuet va suggerir la implicació personal de Pisarello per impulsar la candidatura a les europees. “La idea era que aquesta candidatura 'obrís a la gent de fora de la coalició i plantegés la necessitat d'una ruptura democràtica en quatre nivells: Europa, Catalunya, el conjunt del Regne d'Espanya i a l'interior dels mateixos partits d'esquerres”, explica a la seva carta oberta. “Es plantejava llençar una proposta que perseguís diversos objectius: connectar amb els moviments socials, impugnar el bipartidisme heretat de la transició, construir ponts entre les esquerres contràries a la troica i favorables a l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles i contribuir a la regeneració de les formes de fer política”, afegeix.
Pisarello és professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Observatori DESC), a més de membre del consell de redacció de la revista Sin Permiso. També ha estat implicat en l'impuls de les assemblees de base del Procés Constituent.
