En aquest escenari, l'ANC condiciona el seu suport als partits que estan a favor de la consulta al fet que s'incloguin uns determinats punts comuns. En concret, s'exigeix la “defensa explícita de quatre punts”, entre els que destaca “el caràcter irrenunciable de la consulta” i el fet que, en cas que l'estat espanyol no la permeti, “demanar l'empara del parlament europeu”.
La proposta programàtica de l'ANC també preveu “la intervenció europea” en el procés posterior a la consulta si l'estat espanyol no reconeix els resultats. La constitució de Catalunya com a estat sobirà, afegeix, “ha de comportar l'obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres” de la UE.
Finalment, l'ANC proposa que s'inclogui un quart punt per a la defensa dels drets fonamentals, l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
Insubmissió a les escoles
La Declaració de Febrer també pren partit davant “els atacs sistemàtics dels aparells de l'estat espanyol”. Posa com a exemple la recent sentència del TSJC sobre l'ús del català a les escoles i anuncia el suport actiu de l'ANC a tot tipus d'iniciatives d'insubmissió i desobediència “que serveixin per defensar els nostres drets”
En el seu preàmbul, la Declaració de Febrer també ha donat per bo l'acord de la data i pregunta de la consulta, malgrat l'endarreriment respecte de la data proposada per l'ANC i gràcies a l'ampli suport assolit per part dels partits polítics catalans.
