La candidata unionista a l’alcaldia de Barcelona, Esperanza García, ja té coll avall que es passarà quatre anys com a ciutadana de debò, però sense cap acta de regidora. De fet, com el nom del partit indica, ells són Ciutadans, com la resta de ciutadans dels Països Catalans, i és entre nosaltres que es passaran la legislatura, veient els plens de l’Ajuntament per BTV.
Segons sembla, la direcció del partit ha assumit que la nit electoral serà una nit trista perquè C’s quedarà ben lluny dels 50 regidors als quals aspira. Fins i tot és possible que no entrin enlloc. Un cúmul de desastres i imprevisions ha provocat aquesta situació de derrota electoral. D’una banda, la crisi interna i les lluites fratricides entre els sectors troglodita de l’aparell i el sector aristocràtic de l’entorn d’Albert Rivera ha provocat la paràlisi del partit. De l’altra, C’s no ha posat tota la carn a la graella en la campanya, de manera que el grau de desconeixement de la candidata és elevadíssim.
De fet, dins del partit hi ha qui lamenta no haver fet una embustiada general amb la papereta de la candidatura. Qualsevol manual d’estratègia política indica que més d’un 20% dels vots depèn del fet de rebre la butlleta a casa. És evident que és una mesura cara, però entrar a l’Ajuntament de Barcelona té un preu.
I Albert Rivera, ara que ja és diputat i té allò que volia, no està disposat a gastar-se massa diners per a res més.
