Les platges estaven plenes. Un diumenge assolellat va tornar a posar fre a les ganes de votar dels ciutadans. Però… és cert que el bons temps és la principal causa de l’abstenció? Es podria dir que és “el recurs fàcil” a l’hora d’explicar el perquè de la baixa participació. De fet, quan plou i, per tant, no fa bon temps també es dóna la culpa de l’abstenció a les inclemències del temps. Així doncs, davant la contradicció, arribem a la conclusió següent: l’abstenció té una explicació molt més complicada.
Hi ha explicacions sobre l’abstenció que afirmen que en els pobles petits i en les zones rurals la participació és molt més alta. La proximitat dels conflictes amb els polítics i els afers locals mobilitzen més la gent pel fet de ser més propers. A les grans ciutats i les zones urbanes, com més concentració de gent hi ha l’abstenció creix en proporció.
Una altra explicació fa referència al nivell de conflicte que viu una societat. L’alta tensió i el frec a frec entre forces sol incentivar la participació davant un debat estèril i mancat de contingut, percebut per la població com avorrit i poc rellevant.
El més important que volem explicar aquí és que, últimament i contràriament al que se sol pensar, el perfil de l’abstencionista no és el d’una persona absolutament aliena al debat polític sinó que, cada cop més, qui és abstencionista ho és des d’un punt de vista crític. El descontentament, la desconfiança, la llunyania entre ciutadans i polítics fa que l’abstenció creixi. Per exemple, està creixent amb força el perfil d’abstencionista enfocat als col·lectius més joves que fins ara ostentava la gent gran.
Però l’abstenció, a pesar de ser més gran entre jovent i gent gran, es dóna a totes les edats en igual preocupació. Per entendre’ns, imaginem-nos un eix d’abscisses on a l’eix de les X hi tenim l’edat i en l’eix de les Y hi trobem la participació. La forma que ens dóna és la d’una campana, és a dir, com més jove menys participes i com més gran menys participes. El debat polític està dirigit al treballador d’entre 35 i 45 anys, edats on es dóna la màxima participació. Però la campana de l’abstenció no només es deforma cap a la joventut cada cop més sinó que disminueix en el seu global. És a dir, aquelles persones d’avui dia que tenen 35 i 45 anys les quals en teoria viuen el seu moment de màxima integració en el nostre estil de societat i, per tant, el debat polític els afecta amb major mesura, també s’abstenen molt més que abans. Aquest fet posa de manifest que no només l’abstenció crítica es dóna als joves sinó a aquest altre sector de la societat. És important retrobar el camí perquè la política torni a tenir confiança de cara a l’electorat.
L’altre tema de debat és el vot en blanc. Sembla que al conjunt de l’Estat espanyol el vot en blanc ha estat la cinquena força més votada. Molta gent creu que aquesta opció és una forma de mostrar-se a favor del sistema, de la democràcia representativa. També és usada per persones que no volen renunciar al seu dret a vot però que no es veuen representades per cap partit. Doncs des d’aquí volem exposar que el vot en blanc és donar vots al partit gran. Si la persona que vol fer ús del seu dret a vot però no vol donar el seu vot a ningú és preferible que voti nul. El vot nul es compatibilitza en la participació però s’exclou a l’hora de calcular els percentatges que determinaran el nombre de regidors. En canvi el vot en blanc sí que es comptabilitza a l’hora d’assignar mitjançant la llei d’Hont els regidors. Això fa que els vots en blanc augmentin les xifres dels divisors i perjudiquin, així, els partits petits i afectin molt menys els grans. En altres paraules, les llistes d’un partit polític petit depenen molt del nombre pel qual se’ls divideix per aconseguir representació. Als partits grans un canvi de xifra al divisor no els afecta tant pel coixí de vots que tenen. Dit encara més fàcil, el vot en blanc fa augmentar el nombre de vots per obtenir un escó.
Podeu consultar en què consisteix la llei d’Hont clicant aquí.
