Després de d’escoltar fins a la sacietat com Artur Mas prometia en campanya el Govern dels millors, cada vegada va prenent més força la idea de que l’executiu que ha pres possessió després del 28-N -si bé encara compta amb els 100 dies de gràcia- no és el govern dels millors, o com a mínim el Govern ideal en el que somiava Artur Mas.
No va passar desapercebuda la negativa del president del Cercle d’Economia i d’Abertis, Salvador Alemany, a ocupar la conselleria d’Economia. El mateix Artur Mas ha reconegut que hi ha hagut candidats a conseller que van declinar la seva oferta. A més, el president Artur Mas ha hagut de recórrer a repetidors al govern com Irene Rigau, Felip Puig, Andreu Mas-Colell, Josep Maria Pelegrí o ell mateix, que el connecten amb l’etapa Pujol.
Aquesta setmana en parlava Josep Antoni Duran i Lleida al seu blog on assegurava que les retribucions als polítics a l’Estat espanyol no es corresponen amb les d’altres països on estan més ben pagats. És per això que el mateix Duran reconeix que els independents que han declinat incorporar-se al ‘govern dels millors’ ho han fet per dues raons: ‘la primera perquè com a consellers cobrarien una retribució infinitament inferior a la que perceben a la vida privada, i segona perquè no estaven disposats a sotmetre’s al pim pam pum diari dels mitjans de comunicació’.
