Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

El declivi de Josep Cuní

El qui fa una dècada era el periodista estrella de TV3, Josep Cuní, qui des de la plataforma d’Els Matins’ es va fer omnipresent en debats electorals, especials, entrevistes i […]

Redacció
Redacció 17/03/2015

El qui fa una dècada era el periodista estrella de TV3, Josep Cuní, qui des de la plataforma d’Els Matins’ es va fer omnipresent en debats electorals, especials, entrevistes i participacions en programes d’entreteniment… avui pateix va de reculada com un lleó ferit. L’aposta de la privada 8TV per la superestrella i el seu perfil ideològic favorable a l’unionisme els ha donat audiències i bons titulars, però el presentador ha anat perdent influència i el seu ego n’ha resultat ferit.

És per això que en una entrevista ahir a Oriol Junqueras i Justo Molinero, que estan de gira pels mitjans per presentar el seu llibre de converses, ‘Revoltats’, va optar pel sensacionalisme. Cuní va introduir l’entrevista amb les declaracions d’Antonio Sanz, delegat del govern popular andalús, que va causar polèmica fa uns dies que no volia que un partit català ni un candidat de nom “Albert” governés Andalusia. Molinero va respondre, i Cuní va aprofitar per demanar-li si no creia que el propòsit del llibre no era aconseguir que Molinero introduís Junqueras i l’independentisme en sectors no massa propicis.

L’acusació va enervar el convidat que va respondre així: “tu nen, tu somnies coloms. He quedat parat escoltant-te, dient, però fins on arriba el Josep. Has canviat molt, eh? Tu creus que la relació amb l’Oriol és perquè jo li puc donar 500.000 vots, o això que t’has inventat aquí? Tu no t’has llegit el llibre, nen”. Cuní va intentar rectificar, però no se’n va sortir. El presentador va dir que la darrera cosa que recordava de Molinero era que s’havia fet militant de Convergència. “I qui no ha fotut la pata alguna vegada? Lo teu no és impol·lut, no?”. A Molinero li va molestar que Cuní acuses indirectament el seu grup comunicatiu de dedicar-se al “trapicheo”.

Paradoxalment, va ser el propi Oriol Junqueras, que s’ho mirava amb un somriure, qui va haver de salvar la situació obrint un altre tema i rescatant, de passada, el periodista unionista que de ben segur estava demanant l’hora.