L’exdiputat al Parlament i gurú 2.0 José Antonio Donaire (PSC) raonava fa uns mesos a directe!cat sobre la importància de Twitter per a un polític: ‘Probablement és l’eina més directa, àgil i participativa que hi ha en aquests moments a les xarxes socials. I amb més interès polític, des del meu punt de vista, perquè permet una conversa al moment i col·lectiva. Molts polítics d’arreu del món hi entren per explicar-se. Amb el pas del temps, aprenen que el millor del Twitter és que et permet escoltar.’
Però aquests i d’altres raonaments no són vàlids per a Duran i Lleida, que opina que és ‘al blog on publico els meus posts i és on podem, si voleu, mantenir un intercanvi d’opinions i comentaris.’
‘Farsa’
Malgrat aquest raonament, l’estudiant de periodisme i actiu activista 2.0 Sergi Sabaté ja havia teoritzat a principi de març el mal ús que Duran i Lleida feia de Twitter, acusant-lo de ‘farsant’. Segons Sabaté, el perfil de Twitter del líder d’Unió ‘quan té un rampell, vomita frases sense sentit’, li retreia que algú del seu entorn piulés per ell (‘no hi ha cap problema en què twittegi una altra persona, si queda clar. Però si et vols fer passar per tu i a sobre t’ho fan, malament anem’), no mantenia cap conversa amb cap usuari i feia piulades sense sentit: ‘El 13 de desembre es van celebrar algunes consultes sobre la independència. Es va manifestar amb absoluta immediatesa… al cap de 5 dies!!! I, total, per constatar un fet que no aportava ni novetat, ni opinió, ni res de res…’.
