David Fernàndez recorda que el president del Banc de Sabadell va demanar un Podemos de dretes
Fernàndez ha recorregut al teòric comunista italià, Antonio Gramsci -el concepte de “revolució i revolució passiva”, en la línia d'aconseguir vendre com a nou un producte polític-, i a l'hemeroteca per fonamentar la seva afirmació: “és una operació d'Estat”. Ha recordat que el president del banc de Sabadell, Josep Oliu, va demanar un “Podem de dretes” i que el mateix Emilio Botín, llavors president del Banc de Santander, havia circumscrit els problemes de l'Estat espanyol a Podemos i el procés sobiranista català. Així, ha abundat, Ciutadans funciona com un “obturador del canvi social i polític profund” que requeriria Catalunya i l'Estat. “Ciudadanos intentar tancar els dos”, ha raonat. “És l'operació del règim per reproduir-se”, ha sentenciat.
Escèptic davant el paper de Podemos
En aquest context, el diputat de la CUP creu que l'estratègia a Catalunya “no ha funcionat”, En canvi, s'ha mostrat escèptic que Podem, malgrat donar-li suport en aquest sentit, pugui acabar abanderant la “revolució democràtica” que, assegura, necessita la resta de l'Estat, en una situació complexa per les “bases tectòniques de la crisi” i el manteniment de “la por com a operador social hegemònic”.
David Fernández considera els experiments de Podemos operacions de màrqueting
En aquesta ocasió, Fernàndez, tot i evitar furgar en les diferències que manté amb el líder estatal de la formació, Pablo Iglesias, ha indicat que la formació ha acabat virant ideològicament algun dels seus punts claus. Especialment, pel que fa al dret a decidir, en el marc d'una “lògica perversa de la cultura hegemònica a l'Estat espanyol”: “qualsevol que introdueixi a les hipoteques de 1978 el dret a l'autodeterminació no té res a fer”. Així, ha contraposat el model de llarg recorregut i des de “baix” de la CUP a les “bombolles” i els programes polítics basats en el “màrqueting”.
Suport municipal a la independència i “trampes”
En clau nacional, el diputat de la CUP ha rebutjat assumir, a partir dels resultats de les municipals, en el suport als alcaldes independentistes com a “únic principi”. Així, ha advocat per continuar mantenint el posicionament de la formació en les mocions que es vagin presentant, però ja ha advertit que serà “impossible” acceptar “privatitzacions, retallades i actes antisocials”. “Això de confondre i reduir-ho tot a la bandera i la qüestió nacional és una trampa on ens volen col·locar els que confonen país amb empresa i governs amb consells d'administració”, ha etzibat. “Als ajuntaments poden comptar amb la CUP per fer avançar el país cap a la independència però això no pot ser un xec en blanc perquè els alcaldes facin el que vulguin”, ha advertit, tot recordant el concepte “global” d'independència que pregonen, des de la “sobirania econòmica i popular”.
“El feixisme no es consulta: es derroca i se'l tomba” en referència a la proposta de CiU sobre el monument franquista de Tortosa
Fernàndez, que aquest diumenge participa en diversos actes electorals de suport a les candidatures municipals de la CUP a les Terres de l'Ebre, ha acompanyat a Tortosa al candidat Xavi Rodríguez en un acte de campanya vora el riu Ebre i amb el qüestionat monument franquista de fons. Al respecte, s'ha pronunciat diametralment en contra de la possibilitat de plantejar una consulta ciutadana sobre el seu futur., tal i com ha proposat l'equip de govern de CiU. “El feixisme no es consulta: es derroca i se'l tomba”, ha subratllat, tot recordant el 70 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazis aquest cap de setmana i la pervivència d'aquesta ideologia com a “continuadora política del franquisme”.
“Si les institucions no enderroquen el monument al mig de l'Ebre, ho farà la gent.
És l'única alternativa”, ha assegurat, tot recordant l'existència de “línies vermelles” en relació amb la memòria dels lluitadors per la democràcia i els catalans que van morir en aquests camps. “No ens ho podem permetre”, ha precisat. De fet, considera aquesta consulta “fugir d'estudi” i, més encara, una “vergonya” davant una situació “inimaginable” a altres estats europeus com Alemanya o Itàlia.
