Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

XXXè aniversari de l’assassinat de Gustau Muñoz, membre de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes

|

- Publicitat -

Invitació als actes d’homenatge de l’11 i 13 de setembre

En Gustau Muñoz tenia tan sols 16 anys quan les bales de la policia el varen ferir de mort al carrer Avinyó (Barcelona), caient agonitzant davant el número 34 del carrer Ferran. Aquests tràgics fets varen tenir lloc durant l’atac brutal de la policia contra la manifestació que el Partit Comunista (internacionalista) havia convocat aquell 11 de setembre de 1978 sota els lemes
:
‘LLIBERTAT PATRIOTES CATALANS’
‘PEL DRET DE LES COLÒNIES, NACIONS I POBLES OPRIMITS A LA SEVA INDEPENDÈNCIA’
‘PELS ASSASSINATS PEL FEIXISME EN LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA’

Publicitat

Companys d’en Gustau, entre ells el membre fundador de la UJML Jordi Martínez de Foix -mort tan sols un mes després conseqüència d’una potent explosió al pis on vivia a Nou Barris el 14 d’octubre del 1978-, varen ajudar-lo demanant una ambulància i acompanyant-lo en la seva agonia. Quan va ésser traslladat a Pere Camps, ja havia mort.

La notícia de la mort d’en Gustau Muñoz es va estendre d’immediat i les Rambles, la Plaça Catalunya i el barri Gòtic foren escenari de greus enfrontaments amb les forces repressives d’ocupació, els quals no finalitzaren fins ben avançada la nit amb un balanç de diverses persones ferides i detingudes.

Ja feia temps que la policia carregava amb tota brutalitat contra les manifestacions del PC (i). L’any abans, l’11 de setembre de 1977, durant una càrrega policial al carrer Pelai (Barcelona) resultà ferit de mort en Gustavo Frecher, un obrer, conseqüència d’una fractura cranial provocada per l’impacte d’una pilota de goma; fou acomiadat en un funeral multitudinari a l’església de Sant Andreu de Barcelona.

El desembre de 1977, durant la dissolució de la manifestació convocada pel PC (i) contra els Pactes de la Moncloa, fou ferit de bala a l’abdomen pels membres de la brigada político-social, el militant de la UJML, Jordi Martínez de Foix, el qual va haver de romandre ingressat a l’Hospital Clínic durant 5 mesos.

La vida d’en Gustau es va veure truncada en el llindar de la seva joventut. Les seves aspiracions en pro de la independència i el socialisme als Països Catalans i als altres pobles i nacions oprimides per l’estat espanyol, així com la solidaritat activa vers el poble de la RASD (en Gustau col•laborava assíduament amb l’Associació d’Amistat i Solidaritat amb el poble saharaui) eren els anhels d’un jove compromès amb la lluita diària en aquella convulsa etapa post-franquista, l’anomenada ‘transició democràtica’, la qual semblava i de fet volia sufocar la massiva lluita contra els pilars feixistes del règim del general Franco.

La repressió exacerbava contra aquells militants i contra els partits i organitzacions polítiques que no acceptaven el nou ordre establert el qual pretenia desmobilitzar a la classe obrera i les masses estudiantils i antifranquistes en general. Mentrestant, aquells que seguien la lluita es trobaven al bell mig del punt de mira de les forces repressores del règim.

L’ideari del PC(i) -abans PCE (i)- se centrava en els punts següents:

-Proclama el 1976 i lluita diàriament en favor de la independència i la Revolució Proletària als Països Catalans.

-Solidaritat amb els pobles de les altres nacions oprimides per l’estat espanyol, sobretot amb el poble d’Euskal Herria.

-Suport incondicional a la lluita dels països colonitzats per Espanya i defensa doncs del Front Polisari del Sàhara Occidental, envaït pel Marroc el 31 d’octubre de 1975; defensa també de la independència de les Illes Canàries, el seu poble guanxe i el MPAIAC.

-Defensa del Moviment Assembleari com instrument democràtic en les lluites obreres, estudiantils i de masses.

Volem remarcar la importància dels fets assenyalats. La mort d’en Gustau Muñoz, un jove compromès amb la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, seguidor de les idees marxistes-leninistes, es produí en un moment del post-franquisme en el qual seguia imperant la repressió, on les forces de Martín Villa disparaven contra els obrers (Vitòria, 3 de març de 1976), els militants i les masses en general que seguien creient en l’enderrocament del règim feixista.

Contribuïm a trencar aquell ‘silenci’ còmplice que es va instaurar en torn a molts fets greus que van succeir i sobre els quals els veritables responsables mai han hagut de respondre i n’han quedat impunes.

Us convidem:

– A l’acte de l’11 de setembre al carrer Ferran núm. 34 de Barcelona, a les 11h., en record d’en Gustau Muñoz. Convoquen: antics militants del PC (i), la CAJEI, Endavant i diversos col•lectius i organitzacions de l’Esquerra Independentista.

– 13 de setembre, a les 18:30, al ‘Pati Llimona’, carrer Regomir núm. 3. Acte d’homenatge extraordinari en motiu dels 30 anys del seu assassinat. Convoquen la CAJEI i antics militants del PC(i).

Per a més informació: homenatge30anys@gmail.com

Publicitat

Opinió

Minut a Minut