Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Welcome to La Costa Brava

|

- Publicitat -

Ahir vaig tenir la sort de passar el dia a la Costa Brava, exactament a la cala Llevadó, municipi de Tossa de Mar, per feina, aixo sí. Però hvaig poder intercal·lar la feina amb el pur plaer, esport, gastronomia, frikisme i relax. El fet és que justament localitzar la cosa i saber el que més o menys havíem de fer estrictament per feina, jo i en JG ens vàrem vestir d’homes granota i amb dos instructors més va i ens vàrem submergir a les profunditats de la Mediterrània: exactament uns 8 metres de profunditat. Després de vacil·lar una mica ens vam fer amb la tècnica de la immersió i en poc més de 10 minuts ja semblava que haviem passat mitja vida treballant amb en Jacques Cousteau arreplegant bèsties marines. Després de 20 minuts movent les cames i les seves corresponents aletes, vàrem vorejar una immensa roca i justament als seus peus hi vàrem trobar un cofre on, després de dificultats vàries, un dels instructors va poder obrir. D’allà dins hi vàrem treure una ampolla de vi blanc i una de negre. Quan vam tornar a la superfície ens vam entaular i ens les vàrem beure tot assavorint un dinar típic de costa.

Friki? Una estona llarga. El fet que una gent es dediqui a submergir ampolles de vi xilè sota l’aigua de mar per a guanyar-se la vida no deixa de ser un pèl frick. Però ens ho vam passar de conya. L’ensurt va arribar a l’hora de dinar. Aquesta cala és força verge i només hi ha una espècie de xiringuito amb jardí que recordava lleugerament aquella pel·li de “The Beach” on Di Caprio i altres hippies convivien i feien fricades hippies, quan no se’ls menjaven els taurons. En tot cas, la cosa és que ens vam entaular i mentre menjàvem una amanida i una paella, de cop i volta vam entrar a la dimensió desconeguda. El fet consistia en una escena aterridora. Uns cambrers que destil·laven locucions i frases en espanyol dels anys 60 del segle XX, un fil musical diabòlic on s’hi escoltava una espècie de música infecta treta directament d’una pel·li de l’Esteso i el Pajares (que per a qui no ho sàpiga eren uns “actors” espanyols molt populars als anys 70 i 80 els quals apareixien en pel·lícules de guiris rosses on, el millor que feien era ensenyar les popes) i una paella en una taula llarga de fusta folrada d’ule i tot això emmarcat per un xiringuito construit a finals d’anys 50.

Publicitat

Per un moment estava confós. Em sentia com si fos el típic guiri que vivia en una ciutat mitjana alemanya prop del Ruhr i que no veia el sol per casualitat, que la seva vida es resumia en anar a la fàbrica o l’oficina, tornar a casa i engatar-se els caps de setmana en el típic Biergarten del poble i que gràcies a Déu podia estalviar per a pagar-se un cap de setmana de vacances a la riba del Mediterràni. I em pregunto: com pot ser que encara hi hagi gent que premi el play en un aparell els altaveus del qual van dirigits a un públic guiri i que l’únic que en surti d’aquests sigui un succedani de flamenc vomitiu que embruta tota bellesa que els ulls puguin captar del paisatge? Què cony fot una música de flamenc en una cala de Tossa de Mar? Que fotia la guiri aquella mig borratxa ballant una espècie de sevillanes davant el seu company que li feia fotos?

Tornant cap a casa aquesta experiència esperpèntica, que em va emboirar un pèl el bonic dia que havia passat, m’havia fet pensar en unes paraules d’en Marc Parrot aparegudes en una entrevista per a la revista Enderrock d’aquest mes. Ell afirmava que feien falta grans hits catalans que prenguessin el relleu als que ens van donar el rock català dels noranta. I això sense desmereixer els grans hits de la música indie del nostre país. I tenia tota la raó. Perquè grans hits del mainstream sempre seran més susceptibles de ser punxats per a qualsevol imbècil amo d’un bareto de costa i, així, potser arribarà el dia que tot cruspint-nos una paella davant l’aigua d’una cala de la Costa Brava ens semblarà, per un moment i sense cap mena de dubte, que ho estarem fent als Països Catalans, i no a cap altre indret.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut