Viduïtat i solitud

                                   Viduïtat i solitud
Per intentar apaivagar la duresa de la vida de una persona vídua ( home o dona) , que en arribar a una edat considerada gran, i que en la majoria dels casos li toca viure sol o sola , crec que l’administració i la societat en general s’ha de conscienciar de que viure en solitud i sense possibilitats de dialogar hores i mes hores, es un calvari que cal trobar solucions ; jo suggereixo , que igual que en molts llocs , pobles i ciutats gaudeixen de casals per ha jubilats , jo proposaria casals per millorar de la viduïtat; ningú  pot entendre millor a una persona vídua , que una altre persona en la mateixa situació, raó per la qual es necessari crear llocs on la viduïtat no sigui censurada ni discriminada pel que diu , ni pel que fa en qualsevol edat; no es tracte de crear llocs de  conquesta , es tracte d’apropar a les persones que han quedat soles , , perquè parlin d’allò que el moment aconsella , però parlar amb tothom , cosa que a casa es molt difícil, com també ho es sortir sol a passejar , quan no en tes ganes.. Voler fer anar a passejar a un vidu ho vídua quan li falta una cama de suport moral , que tan es que sigui de dia com de nit , si la casa es buida poques coses la podran omplir, ho buidar del silenci  ensordidor.
Com es de suposar aquests espais , s’han de adequar dels diferents sistemes d’entreteniment, tan individuals com col·lectius , sense discriminació de sexes ni edat, tenint en compta que no hi pot faltar la musica i el ball, i on es pugui prendre un cafè ho un refresc a gust i a càrrec de cadascú. Des d’aquest altell catastrofiste, també s’hi respira seny, per dosificar els sentiments i apaivagar la duresa dels records, que no es poden ni s’han d’oblidar mai.
Màrius Viella    La Bisbal d’Empordà  26-VI-2019