Aquest matí els ultrafatxes de l’associació “Hazte Oír”han vist el seu autocar immobilitzat pels mossos d’esquadra a Martorell, i el president d’aquesta associació, Ignacio Arsuaga, ha estat escridassat i objecte de llançament d’ous i salsa de tomàquet contra la seva persona a Pallejà, per part d’un centenar de persones que protestaven per la presència d’aquesta associació transfòbica al municipi.
Aquest és tot just el segon capítol d’una novel·la que va començar a finals de febrer, quan l’Ajuntament de Madrid va immobilitzar l’autocar taronja dels transfòbics i la delegació del Gobierno de España a Madrid va prohibir la convocatòria d’una manifestació prevista per aquests homínids per al passat 12 de març. És de preveure, doncs, que els defensors de la transfòbia seguiran intentant difondre el seu missatge en altres territoris i amb noves i imaginatives tècniques…
En un altre ordre de coses, a finals de gener una senyora anomenada Lucía García de la Calzada va organitzar un fort soroll a les xarxes socials perquè havia estat apalllissada per un grup de joves d’extrema esquerra. Només uns quants dies després es va saber que la tal Lucía García és una vella coneguda de la policia, que és anomenada “Lucía la Intocable” i que és una activista nazi amb un llarg historial d’agressions i aldarulls.
Aquests dos episodis, aparentment inconnexos, tenen un fons interpretatiu comú: els botxins, per art de màgia i pseudoperiodisme, es converteixen en víctimes. No hi fa res que els de Hazte Oír siguin uns intolerants impresentables, ni tampoc que la Intocable sigui una deliqüent. S’aprofiten del totum revolutum imperant a les xarxes socials, de la nonyeria políticament correcta de la llibertat i el respecte a tot i a tothom i del garantisme jurídic extrem d’aquest país per manipular la realitat, estrafer els fets a la seva conveniència i presentar-se com a innocents víctimes del sistema i de la societat…
I no ens hem d’enganyar… Una senzilla consulta d’hemeroteca permet saber que el president d’Hazte Oír es diu Ignacio Vicente Arsuaga Rato (i és nebot en tercer grau de l’ínclit lladre de Bankia), és besnét de militar franquista, emparentat amb l’aristocràcia espanyola més rància, germà del vicepresident executiu de Jones Lang LaSalle España, un dels grans especuladors immobiliaris globals, president de CitizenGO, una sospitosa fundació que recull donatius amb finalitats més sospitoses encara, i està vinculat a la secta paramilitar ultracatòlica El Yunque. És, de totes totes, un personatge sinistre i perillós.
La senyora Intocable, al seu torn, és simpatitzant de Lo Nuestro, una associació feixista i racista d’aquelles que donen ajut alimentari “sólo para españoles” i es dediquen com a diversió addicional a espantar i apallissar immigrants. La Intocable, per acabar-ho d’adobar, és membre del clan familiar murcià García de la Calzada. El seu avi matern, Ramón María de la Calzada, va ser president de Fuerza Nueva a Múrcia durant els anys 70, i el conjunt del clan familiar acapara una bona pila de càrrecs públics i de militància ultradretana (actualment al PP) des de fa anys i panys a la comunitat murciana. Una altra peça de museu, i una nova comprovació empírica d’allò de la justícia igual per a tothom…
Donar peu a aquestes males peces a fer-se les víctimes no és una bona idea. Em sembla que el més adient és desemmascarar-les, aïllar-les socialment, denunciar el seu comportament tòxic i els seus cridaners antecedents i mantenir una estricta indiferència en relació al seu comportament. Indiferència que no ha de tenir altre límit que una provocació violenta per part seva. Llavors la comunitat sabrà defensar-se, per la via directa i sense garantismes que valguin… Mentre no gosin travessar aquest límit, el més assenyat és un estricte ninguneo acompanyat d’una no menys estricta correcció en el tracte. Als fatxes no se’ls ha de donar la més mínima oportunitat d’aparentar que puguin ser víctimes. No en són. Són botxins. Que quedi ben clar.
Carles Feiner i Alonso
