Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Víctimes del Terrorisme i de l’Estat: 2 categories de víctimes

No ens han caigut els anells quan el PSOE i el PP ens han plantat al davant una proposició de llei per tal que fos presentada amb la signatura de […]

Joan Tardà
Joan Tardà 02/07/2010

No ens han caigut els anells quan el PSOE i el PP ens han plantat al davant una proposició de llei per tal que fos presentada amb la signatura de tots els Grups Parlamentaris a fi d’ampliar drets, reconeixements i rescabalaments a les víctimes del terrorisme. A pesar de les permanents manipulacions del sistema polític espanyol i de la mateixa Casa Reial d’ençà fa anys per aprofitar la desgraciada existència de la violència a Euskadi per estigmatitzar l’independentisme com a ideari i vulnerar drets de ciutadania (recordeu els efectes perversos quant a la limitació de la democràcia al País Basc que es viu des de l’any 2002 que s’aprovà la llei de Partits), des del republicanisme, per una estricta raó conceptual i per tal de mantenir la coherència discursiva, sempre s’ha afirmat que mai l’Estat serà prou just amb les víctimes. Per molt que faci, per molt que compleixi amb tots els paràmetres a què es veu obligat un Estat signatari dels tractats de respecte als Drets Humans. Benvinguda, doncs, a la iniciativa parlamentària.
Però d’aquí a ser còmplice de la hipocresia que s’ha viscut arran de la intervenció del rei Juan Carlos (mai no ha tingut la dignitat de demanar perdó pels assassinats de 1975) i del President del Congrés José Bono de negar l’existència d’altres víctimes, hi ha un tram per a la dignitat o per evidenciar-ne l’absència.
Suport a les víctimes d’ETA, tot. I repetim-ho: molt sempre serà poc. Suport a les víctimes de l’11-M, tot. I molt sempre serà poc, també. No obstant, també haurem de parlar de les víctimes de la violència de l’Estat, tot començant pels milers d’homes i dones militants de la guerrilla antifeixista executats (famílies assassinades pel sol fet de donar-hi suport logístic), dels quals avui dia tan sols en resten una desena, que continuen essent els grans oblidats, considerats encara avui dia delinqüents, bandolers, tot i que la cronologia de llurs assassinats cavalca amb la data a partir de la qual s’inclouen les víctimes del projecte de llei abans esmentat.
Es caurà un altre xàfec al damunt. Però que hi farem! Els valors de la fraternitat i de la justícia, si volem transmetre’ls a les noves generacions, exigeixen no fer cap diferenciació en les víctimes.