Ja en tinc prou!! Des de l’onze setembre passat, fins ara, ja n’he vist suficient. Els fariseus ja han entrat al temple d’un país absolutament en bancarrota, i l’únic que els preocupa és tenir el lideratge de la independència, per a mantenir una dependència malaltissa, però que els hi dona molts bons redits.
Ja en tinc prou!! De salvadors de la pàtria que només busquen un bon lloc on amorrar-se a la mamella, tot cridant Visca Catalunya Lliure!!
Ja en tinc prou!! De demanar una independència en la que només te cabuda la raça pura, representada molt bé pels catalanets, que treuen pit manifestant la seva misèria quan posen en marxa la seva diarrea verbal. I d’això en puc donar fe. És esfereïdor descobrir el feixisme que s’amaga darrera d’alguns pensaments independentistes.
Ja en tinc prou!! Que per ser català haguem d’ensenyar l’arbre genealògic com a prova d’autenticitat, quan tots sabem que Catalunya és, per sort, una terra mestissa. Un mestissatge que mai ha rebut cap reconeixement, ni de les elits ni molt menys d’una part de la població autòctona, que ha obviat fins al menyspreu més profund,el fet que la construcció del nostre país ha sigut també en gran mesura, gràcies a l’aportació d’uns catalans d’origen espanyol, fruit de la diàspora de la resta de pobles d’Espanya.
Ja en tinc prou!! De faristolades parlamentàries on es donen classes de filosofia barata, que ens surt per un ull de la cara, producte d’un màrqueting polític goebbelsià minuciosament estudiat, on els salvapàtries -a falta d’un argumentari polític- s’acarnissen amb el contrincant alçant veritables cortines de fum per amagar les seves vergonyes, cortines de fum basades en autèntiques fal·làcies i manipulacions per distreure al personal.
Ja en tinc prou!! Del politiqueig encobert ,disfressat de certes plataformes, per part d’alguns partits polítics fruit de la seva ànsia de controlar-ho tot, jugant i malbaratant la il·lusió i l’esperança d’un poble exhaust i afamat.
Ja en tinc prou!! Del victimisme de pa sucat amb oli que gasten algunes formacions polítiques, sobretot quan es fan protagonistes d’un dels episodis mes horripilants com és l’Holocaust viscut a Europa. Això si, oblidant-se dels vergonyosos episodis fratricides de la guerra civil, alguns de propis. Per a quan un reconeixement de culpa?
Ja en tinc prou!! De veure el meu petit país autodestruint-se per l’avarícia d’uns quants ,que a l’únic que aspiren és a saciar-la servint-se de la vida de tot un poble. No vull viure en un país del tercer món quan no n’hi ha cap necessitat.
Ja en tinc prou!! De veure com es construeix el nostre país damunt d’un fangar. On només es busquen nous horitzons per a continuar encobrint-se els uns amb als altres. La tragadora pateix un col·lapse i el clavegueram actual ja sobreïx tota la porqueria en que s’han basat algunes de les polítiques més il·lustres del nostre país.
Ja en tic prou i suficient!! Dels venedors de fum al temple, de paraules sense sentit, de discursos buits, de festes reivindicatives multitudinàries, del i tu més, de emmirallar-nos en altri mentre perdem de vista la nostra realitat, de demanar perdó per ser qui sóc, com sóc i què sóc. Només ens queda esperar la arribada del dia en que algú amb prou dits de front i honradesa posi ordre en aquest caos….
