Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Unitat d’acció de l’esport català

En el camí del reconeixement internacional de l’esport català ens cal una mica de tot. Ens cal la voluntat de l’afecció esportiva,  i aquí ens hi trobem quasi bé tots […]

Xavier Vinyals
Xavier Vinyals 22/02/2008

En el camí del reconeixement internacional de l’esport català ens cal una mica de tot. Ens cal la voluntat de l’afecció esportiva,  i aquí ens hi trobem quasi bé tots i les enquestes són optimistes; ens cal la voluntat i il·lusió dels esportistes, la predisposició dels clubs i la decisió, fermesa i bona gestió de les federacions per avançar sense desfer res.  Ens cal també el compromís dels ajuntaments i el de la Generalitat per incloure, motivar i premiar totes les accions en aquest sentit. En definitiva,  ens cal actuar de forma conjunta, vigilant entre els uns i els altres que les passes i els esforços que s’hi esmercen siguin coherents, engrescadors i efectius.

Portat al camp de les coses pràctiques, ens cal que quan jugui una selecció catalana, de l’esport que sigui, l’afecció respongui i prioritzi aquell partit davant altres opcions culturals o lúdiques possiblement molt menys extraordinàries per habituals. Ens cal que els esportistes mostrin el seu interès per la selecció amb motivació extra i no només en el terreny esportiu sinó també en el seu entorn familiar, ens cal que els clubs ajudin als seus jugadors a poder entrenar-se i jugar amb les seleccions quan se’ls convoca. Ens cal, que quan un ajuntament projecta, inaugura o planifica l’activitat física d’una nova instal·lació tingui sempre present tots els esports on es juga o vol jugar amb selecció pròpia. Ens cal que les federacions catalanes apostin clarament per promoure la seva selecció, amb l’equip tècnic, els mitjans i la planificació i programació necessàries perquè formar-ne part formi, motivi, enorgulleixi i satisfaci plenament als esportistes i als seguidors. Ens cal que la Generalitat vetlli i ajudi perquè tot això es compleixi amb harmonia amb tots els altres aspectes educatius i de millora de la salut que l’esport comporta, a fi que l’esport català sigui un referent no només en el camp competitiu.

Però en l’aspecte competitiu cal ser molt exigents, perquè a la competició s’hi arriba amb preparació i diners,  i la coherència amb el país, les competències en esport i el reconeixement internacional de l’esport català demanen que es tingui molta cura que l’esforç inversor dels catalans no serveixi per enfortir un esport espanyol que no dubta a vetar tots els nostres intents per existir amb normalitat en el context internacional. Algú ha de vetllar per això i perquè no passi mai més, per exemple, que sigui el president del Tribunal Català de l’Esport, qui defensi els interessos de la federació espanyola de rugbi per impedir la readmissió de la federació catalana a la federació internacional de la qual n’havia estat fundadora.

I és que només junts, amb coherència i sense por, l’acabarem portant!