El Cap de l’Església Catòlica, Benet XVI, visitarà Madrid del 18 al 21 d’agost d’enguany.
Aquesta visita, és una visita turística que en Benet XVI a triat pel simple desig de passar tres dies d’esbarjo a Madrid i per tant s’ho pagarà de la seva butxaca, o ve convidat pel clero espanyol representat pels de la Conferència Episcopal?
Deu ser segur la segona opció de la pregunta en qüestió, perquè he llegit no sé on, que la visita de tres dies del màxim mandatari de l’Església Catòlica a Madrid, diuen que costarà 50 milions d’euros! De ben segur que aquesta quantitat deu ser una quantitat estimativa, perquè tal com va succeir en l’anterior visita papal, el pressupost es va disparar astronòmicament.
No cal que aclareixi aquí, qui pagarà tota aquesta disbauxa, oi?
Doncs jo, particularment, em nego (encara que no servirà de res), a que amb els meus impostos Benet XVI es passi tres dies a Madrid amb viatge inclòs d’anada i tornada, tot pagat amb diners de tots els contribuents.
No s’entén, com aquests de la “banda negra” (llegeixis capellans) són capaços de consentir aquests tipus de despeses, quan al món hi ha tanta gent que passa gana i es mor de fam, com és el flagrant i corprenedor cas de Somàlia i Etiòpia on, juntes les dues nacions, sumen més de 12 milions de persones als límits de la vida per manca de menjar i aigua per no deshidratar-se, i quan se sap que Jesús deia «dóna de menjar al qui té gana i vesteix al qui va despullat». Aquests ho fan tot al revés!
I una de les vergonyants coses, és que en aquest aplec de joves a Madrid amb motiu de la visita papal, hi aniran joves de tot el món, inclosos dels països que estan sota límits alimentaris i amb mancances de medicaments i serveis bàsics per poder viure mig dignament. Ah! I aquests joves aniran a Madrid gastant-se uns diners, que també podrien aprofitar per donar al qui té gana i vestir al qui va despullat.
Resumint: una visita papal innecessària, com totes les que han fet tots els papes.
De les fastuoses riqueses en mans de l’Església Catòlica, se n’haurien de fer aliments i medicaments per repartir-los per tota la gent del món que els hi queden quatre dies de vida, per culpa d’aquestes mancances i per l’atresorament de bens i diners que des de sempre ha practicat l’Església Catòlica.
I com es diu col·loquialment i catòlicament; un parenostre pels qui van errats.
