Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Una setmana més clau per Catalunya del que ens imaginem

Quantes vegades en els últims anys hem fet servir l'expressió: “Setmana clau pel procés”? Encara que no siguin poques, en uns temps en què tot passa molt ràpid i els […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 20/06/2016

Quantes vegades en els últims anys hem fet servir l'expressió: “Setmana clau pel procés”? Encara que no siguin poques, en uns temps en què tot passa molt ràpid i els canvis se succeeixen a una velocitat mai vista en els últims 35 anys aquesta setmana també és essencial per l'esdevenir de l'independentisme català, però d'una manera diferent a les anteriors: des del sofà i sense l'ai al cor. Per ordre cronològic, el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea pot generar un sacseig al continent tan fort que Catalunya haurà d'estar amatent a les possibles oportunitats que se li puguin obrir.
 

Surti el 'remain' o el 'leave', els britànics tornaran a ser exemple de democràcia i, sense voler-ho, deixaran l'Estat espanyol en una posició de debilitat democràtica encara més gran que la que ja projecta ara. Ara bé, si el poble de la 'Pèrfida Albiona' decideix marxar, la UE tirarà de nou de pragmatisme perquè hi hagi una situació de win-win i farà possible el Brexit. Quedarà palesa, doncs, la flexibilitat d'un club d'estats que, per sobre de tot, és pràctic. L'amenaça que una Catalunya independent en quedaria automàticament fora serà més difícil de creure. Es podrà permetre Brussel·les anar-se desfent de més territoris així com així, tenint en compte que el Brexit podria provocar una onada extra d'euroescepticisme a Europa?
 

El resultat del plebiscit encara podria portar més conseqüències al procés: què passaria si el conjunt del Regne Unit vota 'leave' i Escòcia 'remain'? Nicola Sturgeon i els independentistes, que ara estan a l'espera d'una oportunitat que justifiqui un segon referèndum, apareixeran de sota les pedres i es reactivaran. Algunes veus apunten que, davant la seva demanda de tornar a votar, rebran més reticències i serà el moment de començar un procediment més unilateral. L'embranzida escocesa sempre fa més fàcil explicar a tot arreu el projecte i anhels de Catalunya, que només demanen el mateix tracte. És per això que el Brexit genera molta expectació al Principat i molta gent, encara que no digui de portes enfora, l'espera perquè es comencin a moure coses en aquest Vell Continent una mica massa envellit darrerament.
 

D'altra banda, el sobiranisme no podrà deixar el sofà i el televisor en gairebé cap moment del pont que envolta el dia de Sant Joan, perquè diumenge la nit electoral espanyola promet. Com amb el referèndum del Regne Unit, l'actitud catalana és secundària, i el que es voti aquí no és tan rellevant. Ni el govern català ni el full de ruta s'han de veure afectats si En Comú Podem guanya i Esquerra supera CDC perquè això ja ha succeït. Si l'independentisme baixa, tampoc serà significatiu, perquè l'abstenció de ben segur que pujarà i l'atenció que està rebent la política espanyola durant tants mesos ho fa deixar tot en un segon marge pel públic. Així, l'interès serà en el repartiment d'escons de les quatre grans candidatures estatals.
 

Per bé que seria surrealista que succeís, no serien bones unes terceres eleccions, ja que la possibilitat de referèndum s'allargaria mig any més, i tot restaria obert ad eternum. El govern català continuaria una mica a l'expectativa com ara, i s'endarreriria el moment clímax del xoc de trens. Així, si no passa res, ja ningú podrà marejar massa més la perdiu i l'excusa que posava Joan Herrera l'octubre de 2014 per no definir-se –“hem d'esperar a les noves eleccions espanyoles”– després d'una llarga espera es resoldrà. En una setmana acabarem de constatar que el plebiscit via Madrid és impossible i només haurem d'esperar a veure amb qui afrontarem la desconnexió. De la situació en la qual quedi Unidos Podemos en dependrà el nostre esdevenir. Si governa, farà de 'poli bo' i intentarà allargar terminis de forma amable perquè es desinfli la independència. Si no ho fa, els 'comuns' a Catalunya s'hauran de definir finalment i facin el que facin la majoria per l'estat propi podria créixer.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats