Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Una inquietant pau social a Catalunya (4/10/2018)

Una inquietant pau social a Catalunya (4/10/2018) La manca de reacció dels CDR, en forma de puntuals i mesurades accions, pràcticament simbòliques, durant els aniversaris de les jornades històriques de […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 04/10/2018

Una inquietant pau social a Catalunya (4/10/2018)
La manca de reacció dels CDR, en forma de puntuals i mesurades accions, pràcticament simbòliques, durant els aniversaris de les jornades històriques de l’1 i el 3 d’octubre poden suposar un punt d’inflexió en la maduresa del moviment catalanista d’emancipació nacional.
L’exigència popular, clarament relaxada en els moviments socials i nacionals del tipus del CDR, té un contingut de responsabilitat destacable. Aquest comportament mesurat i reflexiu ha posat nerviosos els analistes espanyols i els poder de l’estat. La cautela és sinònim de perspectiva per la gran marxa cap a la independència efectiva que s’ha proposat el poble català. Lluny de temeritats i improvisacions, hi ha el càlcul i la freda decisió. Catalunya ha optat per aquesta via, encertada en tots els sentits.
Els ànim estan més ferms que mai, i fins i tot, un eventual avançament d’eleccions seria una gran notícia, per el qüestionament general de tot un altre cop. Unes eleccions que igualment podrien ésser referendaries, si es té en compte que igualment hi ha entre moltes altres propostes un nou referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol.
La pulsació nacional després d’haver declarat la independència sense cap altra efecte (ni que fos simbòlic com la retirada de la bandera espanyola de les seus institucionals catalanes) és molt viva. Aquest fet, per alguns, s’interpreta com motiu de frustració o d’urgència, i la realitat tossudament demostra el contrari. Hi ha pausa i premeditació en tot i per a tot.
L’escalada del conflicte és la via natural en aquest tipus de conflictes. El tancament dels poders de l’estat en les seves posicions és cada dia més difícil d’entendre i de justificar, però no poden suposar la principal preocupació dels catalans. Fins i tot, davant la perplexitat de tots, com un esquer, des de posicions unionistes es deia que cada dia més “catalans” volen marxar de Catalunya, i en cap moment, ni espontàniament, va sorgir la idea “doncs que marxin, si tantes ganes tenen”.
Les pràctiques del CDR, a més de tot el moviment que impulsa la secessió catalana, incloent l’ANC, consisteix en una contínua reagrupació amb nous plantejaments, creatius i proactius. Aquesta seqüència posa nerviosos als nacionalistes espanyols que esperen un front clar i una batalla oberta.  Lluny queden els temps en que minories influents, inclòs entre els catalans, podien dirigir al seu gust l’evolució dels esdeveniments.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.