- Publicitat -
Un dia després de la Diada, l’anàlisi que se’n fa té un toc realista que ens agrada, perquè vol dir que hi ha qui toca de peus a terra, entre cascs grocs i pícnics per la Repúlica. Sí, no vam ser tants com altres vegades, però l’anhel segueix intacte, i com diem sempre, això només ho pot acabar decantant la gent, sigui ara (difícil) o d’aquí a 10 o 20 anys tal i com sembla que comença a apuntar la cosa, amb altres dirigents i gent amb implicació renovada que esperem que no torni a sucumbir als vicis de les crítiques decontructives i irrefexives fàcils.
I els partits què faran, és la gran pregunta? Avui sembla que comença a posar-se sobre la taula l’opció de mínims, que seria una aturada de país a l’estil del res d’octubre, i consensuada amb patronals i sindicats, tal i com fa poc s’hi referia el PDECat. La consellera d’Empresa, Carme Chacón, de JxC, ha arrufat el nas a una proposta d’aquest tipus sostinguda en el temps, però una trucada de Quim Torra ha desfet el “malentès”. L’aturada de país servirà de ben poca cosa si no desemboca en una tempesta més grossa, un “tsunami” com el que resa el manifest aparegut fa uns dies i que ja sembla ser una iniciativa més caiguda en l’oblit, després d’un primer dia eufòric de retuits de polítics de tots els partits.
I és que els ciutadans, a banda de queixar-nos dels polítics, que ho estan deixant molt que desitjar, cert, també hem de seguir fent la nostra part de la feina: sortir al carrer i mobilitzar-nos. No podem netejar-nos la consciència de la mandra (entendible) que ens pot fer baixar o pujar a Barcelona, fotent sempre la culpa a “és que els polítics/l’ANC son tan dolents que m’han desanimat”. On és la mobilització permanent? On és el bloqueig contundent de les autopistes, o de l’aeroport, o la invasió de la Delegación del Gobierno a Barcelona o a les quatre demarcacions, més enllà de fer el pertinent retuit als fets de Hong Kong queixant-nos del nostre govern que, per cert, és el que és perquè la resta son a la presó i a l’exili per intentar-ho. Si hi ha una darrera oportunitat per fer alguna cosa rellevant a banda del previsible, el moment està a punt d’arribar. L’aprofitarem?
Publicitat
