Un procés més irreversible (27/11/2015)

Un procés més irreversible (27/11/2015)
Les bases de diàleg i negociació són tant sòlides en la societat catalana que malgrat totes les dificultats que impediran un bon desenllaç de la conferència internacional contra el canvi climàtic, la COP21, de Paris, moltes entitats del nostre país ja s’han acollit a programes de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, per medi d’acords voluntaris revisats i calculats per l’Oficina Catalana Canvi Climàtic (http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/). Aquesta opció de treball permet introduir mesures que redundin, d’una manera objectiva, en la reducció d’aportació de carboni directa o equivalent a l’atmosfera.
El punt de partida és conèixer la petjada de carboni de cada entitat, o part d’ella, tot donant una informació sobre el desenvolupament de cada activitat, industrial o de serveis, i d’aquesta manera obtenir un inventari simplificat però molt clar de quin són els focus d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que produïm. Tot plegat es converteix, objectivament, i de manera similar per a tothom, en milers de tones abocades a l’atmosfera. Un cop feta aquesta entrada de dades en el sistema online de l’Oficina, s’obre un ventall d’oportunitats, en forma de mesures concretes, per a poder reduir les emissions causants de l’escalfament global. Aquestes mesures s’adopten en funció dels orígens de les emissions en forma de tres grans grups.
El primer grup, abast primer, correspon a les emissions directes que generen per exemple en el cas de tenir una flota de vehicles propis de transport o mobilitat. En aquests casos, una possible mesura consisteix en passar els vehicles de tracció dièsel a tracció elèctrica, com per exemple moltes empreses logístiques ja fan amb els carretons transpalets. En el segon grup, hi ha les mesures d’abast 2, com el consum elèctric, el qual només indirectament, en general, genera emissions d’efecte hivernacle, tot i dependre de com la comercialitzadora d’electricitat compra la potència elèctrica (normalment una barreja de central tèrmiques, hidroelèctriques, renovables i nuclears).
En aquest darrer sentit, la mesura més habitual consisteix en substituir les lluminàries tradicionals per làmpares de baix consum tipus led, o bé disposar detectors de presència que apaguin la il·luminació de talles o oficines en cas d’absència de personal o activitat. Finalment, hi ha aquelles altres emissions més indirectes, o del grup 3, en base a la gestió del residus, el transport extern (per exemple quan per activitats comercials, prioritzem el transport ferroviari per damunt de l’aeri, el qual és altament contaminant). Tot i que “Acord Voluntaris” acaba generant una etiqueta de compromís amb el clima, el més rellevant és la presa de consciència de la quantitat de CO₂ que generem de forma directa i també indirecta en la nostra activitat.
Per exemple, per cada litre de gasoil que carreguem al vehicle, que pesa en prou feines 800 grams, per a vehicles utilitaris, suposa una emissió a l’atmosfera directament de 3 kg de CO₂ , i si bé sembla contradictori, ja que no sembla lògic que posant 800 grams obtinguem 3 kg de CO2, cal dir que és així perquè mai hem pensat en que l’aire, l’atmosfera, fa una gran aportació en tot el que fem, i mai ho comptabilitzem. Per tant, 800 gram s de gasoil, un hidrocarbur format bàsicament per cadenes de carboni i hidrogen, fixat després de milers i milers d’anys de repòs en els subsòl terrestre, al cremar-se, agafa molt d’oxigen de l’aire, fins a completar l’esmentat pes. Per dissort, també pren nitrògen, tot desprenen NO_x, els qual són cancerígens i tòxics perls humans, tot generant greus problemes en la qualitat de l’aire de les grans ciutats.
Si això és així per vehicles utilitaris amb consums de 4l/100 km, en el cas de vehicles de transport amb consums de 25l/100km, tot plegat es dispara fins a límits del tot desorbitats, dins un model de creixement i consum desaforat sense precedents. En la distribució urbana de mercaderies, per a botigues i mercats, traslladar 1000 kg de mercaderia té un cost mínim de 5 litres de carburant, que traduït a CO₂ suposa 15 kg de gasos d’efecte hivernacle de forma directa. Quan totes aquestes magnituds s’agreguen en un càlcul de tot allà que és fa, s’arriba a la conclusió que els milers i milers de tones de carboni en forma de gas carbònic a l’atmosfera, la faran espessir tant que al final es convertirà en una closca mortal per a la vida, i en especial, per als humans del tot inadaptats a les condicions extremes de subsistència.
A Paris per tant caldrà prendre grans decisions, i cada un de nosaltres i de les nostres organitzacions, també les poden prendre. De moment de forma voluntària, tot descobrint també un important estalvi econòmic, ja que moltes mesures tendeixen a reduir la despesa energètica, malgrat no siguin les úniques. De cada al futur, no obstant això, l’interès general o qui sap si urgents mesures de salut pública, faran que els governs hagin d’adoptar mesures dràstiques i totalment impopulars. Potser només aprenem a cops de garrot!
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook