Un pati d’escola

És la revolta conservadora i del 'qué hay de lo mío' en una societat avesada a la infame cultura meridional de la gratuïtat. Barruts de classe mitja fills de funcionaris que amb una superioritat moral es creuen els defensors de la humanitat. El cantó fosc del talent que demana la igualtat social des d'una càtedra de la universitat. Còmplices del sistema que ells mateixos volen destruir, amb un iphone en una mà i un còctel molotov a l'altra. Pidolaires de la cosa pública mentre la menyspreen i cremen, causant tota classe de desperfectes que la classe treballadora després haurà de pagar. Falsos anarquistes que criden a engreixar l'estat del benestar. Nens mimats per la progressia bonista que amb la paraula poble i barri sempre a la boca, es creuen representants suprems de la societat. Una societat que mai els ha votat. És la lluita corporativista per el SEU espai, per la SEVA causa i per la SEVA dignitat. Un espai lliure -o de lleure?- per fer el que més els hi plagui amb un valor social absolutament sobrevalorat. Una estètica dura i grotesca, una prepotència en el fons classista, i una falsa seguretat que els impedeix tenir el valor i la vergonya de pagar un lloguer com la resta de la classe treballadora que ells diuen defensar. Milhomes per muntar un show revolucionari i enfrontar-se amb tota quanta caputxa amb la policia, però incapaços de foragitar el lumpen quan se'ls hi fica a casa mentre es treuen les culpes i es fan els pobres incompresos. Senyoreta, senyoreta, jo en el fons no he sigut, eh?! Un pati d'escola.