És molt curiós observar com alguns polítics que per uns dies canvien de nom i es converteixen en candidats, acostumen a perdre la memòria o potser si fan el suec i sobre tot en les diferents trobades amb la militància i ciutadania.
En aquest cas em referiré al candidat de CiU, Josep Antoni Duran. Hi ha molts moments en els que la gent del seu equip de campanya es deuen estirar els cabells davant les afirmacions i comentaris que fa. Vull suposar que a més, poder controlar les seves arengues deu ser molt difícil perquè el seu estil acostuma a ser creixent, dels que s’embranque pels arbres fins arribar a la branca més alta.
No sé si l’objectiu de la campanya és el de la por, el mateix que van fer servir els socialistes fa uns anys, quan si referien al PP amb aquella frase Si tu no vas, ells tornen amb aquelles ombres que sorgien de les tenebres, perquè en molts moments sí la fa servir, amb alguns afegits per referir-se al pacte fiscal. I això, els que seguim la política des de fa anys i en cert grau els coneixem bé, sabem que tant sols és una formula per captar el vot i poder disposar de llibertat suficient al Congrés dels Diputats per maniobrar al seu gust. La por d’en Duran i de CiU resideix en no obtenir un resultat important i quedar en tercera posició a Catalunya, però potser caldria recordés que les seves aliances i pactes amb el Partit Popular han sigut, són i seran habituals. Potser li caldria fer un tomb per la premsa més recent i llegir on és la federació que ell encapçala. Avui, sense anar més lluny, el seu company i alcalde de la ciutat de Barcelona, Xavier Trias, ha tret endavant els pressupostos amb els vots de les tenebres. No fas pas massa temps, en el Parlament, CiU i PP van tirar endavant la supressió de la sisena hora a les escoles. I si anem un xic més enrere, trobarem com la suma CiU i PP van suprimir l’impost de successions.
Aquests són tant sols uns exemples de com es pot demostrar que en tantes i tantes ocasions, els llops tant sols són xais amb disfresses. El tractament de l’estratègia de campanya s’ha de mesurar bé per evitar que pugui succeir això a no ser que el candidat o candidata vulgui tenir aquesta mena de protagonisme, que el destaca però sense cap sentit de ser. De totes formes, seguint amb els espectacles del senyor Duran, cal recordar algunes paraules seves quan si va referir al tema del matrimoni entre homosexuals. Fins i tot va afirmar que si afegiria al PP per tal de suprimir la llei.
A la vista de tot, tant sols és pot pensar que la campanya fa aigües per molts costats o que la campanya es fa dia a dia i segons l’estat d’ànims del candidat. Un estat d’ànims que fins i tot el porta a fer exhibicions de bateria davant les joventuts de CiU . Però el mes sorprenent d’aquesta darrera història és que Artur Mas, si va referir a Duran fent un símil amb el Timbaler del Bruc i el que no sé si cap dels dos sap que fa anys, fins i tot el meu pare ja ho deia, hi havia una frase que comentava els fets del famós timbaler i s’hi afegia: si en lloc de repicar el tambor, s’hagués repicat els ous, ara els catalans seriem francesos i no hauríem de suportar els espanyols. Dispenseu per l’expressió però l’he escrit tal i com es deia de forma normal.
Està clar que el timbaler no ho va fer i aquí ens varem quedar i seguim, però el nou timbaler, ara en Duran de CiU, també repica damunt el tambor i per tant seguirem on som però sota l’atenta mirada del PP, que també es mirarà de reüll el tema del pacte fiscal.
De totes formes és possible que algun dia les campanes toquin de nou a sometent, sempre i quan algun urbanites no les hagi fet callar perquè li trenquen el son a ell o als seus.
