Un CEO que manté les constants vitals

Em sap greu insistir-hi, però el darrer baròmetre del CEO (encara, estimat lector/a que t’hagi desanimat), des del meu punt de vista, abunda en les constants bàsiques del país dels darrers anys. Pel que fa a la qüestió de la independència, reflecteix la resposta a una pregunta canviada. Ara ja no es realitza sota la fórmula, pròpia de les preguntes electorals, de “què votaria vostè si demà se celebrés un referèndum”, sinó, sota la genèrica i potser més pròpia dels desitjos que de l’analítica, “què vol vostè”. La diferència entre una i altra pregunta és que fa desaparèixer pràcticament el nombre d’indecisos i ens ofereix el resultat amb més d’un 92% de participació, possibilitat, crec, força irreal. El cert és que el 44,1% de catalans que s’expressen pel sí són, en general, més joves i més ben formats, i per tant el seu gruix tendirà a créixer a mitjà termini i és més sòlid i raonat del punt de vista de les preferències. En sentit contrari, els que es manifesten en contra són sobretot més grans: com a Escòcia, la victòria del No es fonamenta en els 21 punts d’avantatge obtinguts entre els majors de 65 anys.
 
Pel que fa a la part dedicada als resultats d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, l’enquesta recull la solidíssima persistència dels grans blocs en la política del nostre país. Un de més important, situat entre el 45 i el 50% dels electors, que pertany a l’electorat sobiranista i que es correspon amb les característiques del Sí en el referèndum. L’enquesta mostra una redistribució interna del vot en favor de la CUP amb un manteniment global a l’entorn dels 74 diputats actuals, és a dir, una majoria absoluta. Un segon bloc, el clarament autonomista-depedentista, agrupa ara les forces en la candidatura de Ciutadans, amb una reculada del PPSOE. El darrer, el de l’unicornisme federal, s’articula cada vegada més al voltant de Podemos. No s’aprecia una transferència de vots important entre el bloc sobiranista i els altres; només, el fet que el possible creixement del sobiranisme en enquestes anteriors recula en aquesta, sobretot com a conseqüència de la mobilització que ha provocat en sectors habitualment abstencionistes l’aparició de la formació de Pablo Iglesias. En conjunt, pocs canvis de fons, doncs. Però caldrà esperar, perquè més de sis mesos és tot un món.