Posats a celebrar un any després, hi ha dues coses que es podrien commemorar, tot i que cap de les dues són massa per celebrar:
La del 21D, de les eleccions convocades per Rajoy, imposades per “ratificar” el que pretenien i donaven com a segur, l'esclafament electoral de l'independentisme, i que només va servir per ratificar la majoria al Parlament dels partits independentistes, tot i que després ja és van cuidar de posar tot tipus de traves i impediments “legals” per exercir.
O bé, si ve més de gust, la declaració d'independència, que finalment no es va arribar a implementar…
Per si no n'hi hagués prou, ara diuen, que no era més què una estratègia per obligar a l'Estat a negociar un referèndum pactat. Això, que per nosaltres és motiu de frustració, per a ell, va ser prou seriós com per empresonar a mig govern, i l'altre mig no perquè és va exiliar.
El sol fet d'intentar-ho, de preparar-ho, d'escenificar-ho, encara que fos simbòlicament, per l'Estat era tot un atemptat d'allò més criminal.
En aquest segon fet, un any després, el principal maldecap és demostrar que per una estratègia, per molt que sigui una declaració -anul·lada abans de ser portada a la practica- no hi ha motiu per presó, ni per representar cap delicte judicialitzable.
El 27 d'octubre la intenció de convocar noves eleccions per part de Puigdemont era a condició de una garantia per escrit de deixar lliures el Jordi Sánchez i el Jordi Cuixart i de que no entraria en acció el 155. Això no va ser correspós per Rajoy i el president va tirar pel dret.
Segons això, eus aquí que Rajoy és doblement responsable de tot el que ha passat a Catalunya des de fa set anys.
Sense oblidar la repudiable recollida de firmes per tot España en contra de l’Estatut i dels catalans, llavors essent oposició, primerament, ja al capdavant de l’executiu, el 2012 per no asseure's amb el president Mas i des de l'Estat entomar-ho i parar el que estava naixent… i, finalment, per no respondre a una proposta del president Puigdemont per frenar el que, desprès, ha acabat de provocar el seu embogiment, dotant de tot poder a la fiscalia i els jutges per a la caça i captura de totes les persones relacionades amb el dit procés.
S'ha aprofitat l'ocasió per, una vegada posats en el mullader, escapçar i intentar atemorir i escarmentar el moviment ressorgit, sense voler valorar que abasta una massa significativa part de la ciutadania catalana com per menysprear-la, deslegitimar-la i ignorar-la.
