Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Un any del 27 d’octubre, arrossegant presoners (23/10/2018)

Un any del 27 d’octubre, arrossegant presoners (23/10/2018) La proclamació de la independència catalana, ara fa un any, queda com un record amarg, per tot el que va succeir. Amb […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 23/10/2018

Un any del 27 d’octubre, arrossegant presoners (23/10/2018)
La proclamació de la independència catalana, ara fa un any, queda com un record amarg, per tot el que va succeir. Amb el temps, molts han madurat la decepció i s’adonen d’una crua realitat: res és el que semblava. Aquest any no ha estat l’any gloriós de l’emancipació nacional del catalans, ha estat l’any dels advocats penalistes, res més!
El nou govern espanyol, actiu agent en l’aplicació del 155, mou, a través de Podem, algunes propostes, sense cap recorregut independentista, coherent amb la proclamació política del passat dia 27 d’octubre de 2017. I cap d’elles, ni és sèria ni satisfarà cap català amb dos dits de seny… Més autonomia? Una reforma impossible de la CE? Un nou referèndum?
L’agenda espanyola és implacable, i llevat algunes declaracions, a falta de fets, s’altera el seu imperi sobre la realitat catalana, fins i tot a nivell mediàtic en esferes com les de TV3 o Catalunya Ràdio. Cal aïllar-se de tot això, romandre amb la foto fixa del que es va viure i sentir fa un any, i així mantenir l’esperit i la convicció en la defensa de la independència.
En tot això, salvant algunes expressions d’en Jordi Cuixart, tota la resta, des de la presó, no han ajudat en res, i més aviat han sucumbit a unes estratègies de defensa, legítimes, totalment contràries als interessos nacionals: acceptar l’autoritat espanyola i aturar les accions de construcció republicanes.
El independentisme, en aquests moments, pot cometre encara un error més greu: condicionar i alterar els sistema de vida dels espanyols. No hi ha res pitjor que una minoria territorial, des d’una perspectiva espanyola, modifiqui del tot el dia a dia de la seva manera de ser. Els catalans no tenen drets a exigir això dels espanyols, ja que ho fan renunciant als postulats elementals i bàsics de la independència: exercir l’autodeterminació!
Fins al 2020, si finalment no hi ha noves eleccions, es perllongarà la temptació catalana de voler usar els espanyols per a fins propis, a fi d’evitar-se una afirmació pròpia, sense intermediaris, exercint les facultats nacionals que posseïm. Serà tot plegat encara més penós ja que es doblarà la pressió del PP, C’s, i ara VOX en denunciar la intromissió “forana”, és dir, dels que no volen ser ni se senten espanyols.
El #NoaTOT ja ha fracassat, i el que semblava impossible ja és una realitat: els presos negocien, directament, dins de la política espanyola, amb l’objectiu de recolzar votacions i estratègies favorables al govern socialista. L’escenari és grotesc, tan grotesc que hom pot acabar perdent el sentit de la realitat i de la proporció. Tot plegat, vist així, pot acabar amb masses populars totalment desconnectades de qualsevol referència sòlida o mínimament conseqüent amb les seves sanes i necessàries aspiracions col·lectives.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.