La premsa catalana ha enrarit aquest diumenge fent-se ressò de les friccions entre CiU i ERC dels últims dies a les portes d’una tardor clau. La Vanguardia i l’ARA revelen que els convergents no entenen la contundència amb què els republicans exigeixen explicacions a Jordi Pujol. La pressió dels de Junqueras per posar les urnes sí o sí el 9N, arran dels dubtes que aixecava aquesta setmana el conseller Santi Vila i algunes veus de UDC, també incomoda el partit de govern. Al carrer Còrsega no paeixen que Esquerra es torni a allunyar d’entrar a govern i que a més posi el dit a la llaga tant o més que les altres formacions. Tot plegat sumat a la lenta arrencada de les inscripcions per la V i els murmuris de la població a causa del cas Pujol és la situació que buscava la caverna mediàtica espanyola quan va forçar que esclatés l’escàndol de l’expresident de la Generalitat.
Són turbulències a bord de l’avió sobiranista, és cert, però ni són els primers xocs entre els signants de l’acord de governabilitat, ni seran els últims. S’ha de tenir en compte, però, que en tot aquest procés els partits polítics sempre han anat a remolc de la ciutadania, així que si l’11 de setembre la riuada d’estelades i crits d’independència es repeteix, no hi ha dubte que es reforçarà tot el bloc autodeterminista per encarar amb vigor el camí cap al 9N. Tenir el cap fred, no defallir ara i mirar endavant és el que necessiten els ciutadans partidaris de l’Estat català, que també han de ser conscients que el clima enrarit actual ve imposat per una estratègia orquestrada per Madrid.
Per la seva banda, però, els partidaris del ‘no’ a tot es fan forts momentàniament. El Partit Popular reclama la dimissió d’Artur Mas si el 9 de novembre no hi ha consulta, mentre que Ciutadans demana eleccions anticipades després de la data màgica, donant per fet la frustració de la votació. Encara que Rajoy pensi que aturar les urnes d’entrar als col·legis electorals serà la fi del procés, tant els de Sánchez-Camacho com els d’Albert Rivera saben que les plebiscitàries sí que no es podran evitar, així que comencen a esmolar els ganivets. Rivera ha reiterat aquesta setmana construir un bloc del ‘no’, així que si al final es formés, i el PSC no hi entrés -com seria coherent amb la seva estratègia-, un escenari d’eleccions amb només tres paperetes podria ser factible: la del Sí-Sí, la del Sí-No i la del No. Demanant eleccions anticipades i alineant-se en un bloc, el PP i Ciutadans haurien ajudat tant com CiU i ERC a organitzar el referèndum per la independència.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
