Nova trobada per decidir el futur del món (segons uns) o per parlar sobre el món (segons uns altres): el Club Bilderberg es va trobar a Grècia a mitjans de maig. Entre els assistents (llista no oficial, és clar) varis espanyols: Almunia, Cebrián o la Reina d’Espanya. Altres assistents eren Bernanke (President de la Reserva Federal americana), Geithner (Secretari del Tresor americà), Barroso (President de la Comissió Europea), Henry Kissinger, Condolezza Rice…
Va existir la reunió? Sembla que sí. De fet, el diari The Guardian s’ha fet ressò de les extraordinàries mesures de seguretat al voltant de l’Hotel Astir Palace Nafsika durant aquells dies. Què van decidir? Ningú ho sap. Alguns diuen que van intentar convèncer als Estats Units a cedir sobirania al Tribunal Internacional de Justícia, que van parlar de crear un “ministeri d’economia global” o que van decidir fer accions per assegurar que Irlanda aprovi el Tractat de Lisboa. En tot cas la influència dels polítics i empresaris que (presumptament) van assistir, combinat amb l’opacitat de la trobada i la imaginació d’alguns, dóna peu a teories conspiratives molt interessants (certes o no, molt entretingudes, com el llibre “La verdadera historia del Club Bilderberg” de Daniel Estulin).
Ho he de reconèixer: m’encantaria anar a una reunió del Club Bilderberg. No em crec això de què deixin el futur del món, però ha de ser apassionant discutir off-the-record sobre tot plegat amb tota aquesta gent (excepte amb la Reina, suposo). I una proposta que cada vegada que ho proposo (gairebé) tothom se’n riu: un Bilderberg català, un lloc on els independentistes d’aquest país de diferents plataformes i partits es reunissin per definir de forma conjunta, coordinada i confidencial, cadascú des del seu àmbit, una estratègia comuna per aconseguir la llibertat del nostre país.
