Patim violències en cada retallada que ens obliga a ser menys autònomes, en cada desnonament que ens deixa sense llar i sense vida pròpia, en cada reforma laboral que ens situa en èpoques de la revolució industrial, en cada nova normativa que retalla els nostres drets guanyats amb sang, i que es burla de nosaltres en la nostra cara. Ens assassinen també un poc a cadascuna cada vegada que bombardegen Iraq o Kurdistan, cada vegada que maten dones a la frontera mexicana amb els EUA, cada vegada que moren ofegades a la mediterrània tractant d’arribar des dels continents empobrits a la desitjada Europa que es tanca amb pany i forrellat mentre s’alimenta una nova onada d’odi i xenofòbia, i cada vegada que no es respecten els drets de qualsevol poble a ser lliure.
Trenca amb la violència, atreveix-te a decidir
|
- Publicitat -
Un any més recordem el 25 de novembre el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra la Dona. Però la violència de gènere no és sols aquella que s’exerceix per la parella o ex parella, n’hi ha altra que es molt més invisible, que està més naturalitzada i que s’exerceix des dels poders polítics i econòmics que suposadament haurien de protegir-nos de la mateixa: La societat profundament desigual en la que vivim, és generadora d’una violència que s’exerceix des de les institucions jurídiques i polítiques fins a les que mantenen i reprodueixen el model econòmic i patriarcal que caldrà fer fora. Una violència que de manera multifactorial aplica mesures contra els drets, les llibertats i la supervivència de les dones del segle XXI de forma sistemàtica i
“legal”.
Precarietat, fam, desigualtat, vulnerabilitat, dependència, desesperació, marginalitat, exclusió, invisibilitat…son també violència de gènere. Insultar-nos en la cara en cada declaració pública que fan des del(s) govern(s) i tractar-nos amb menyspreu com si no tinguérem capacitat, és violència de gènere. Ens maltracten cada vegada que el 25 de novembre o darrera de cada nou femicidi, ix la casta política per la televisió a contar-nos una i altra vegada les meravelles que estan posant en marxa per a les víctimes de violència de gènere, i ens parlen de formació, de creació d’empreses, de conciliació, d’igualtat, de contractes especials… I fan uns minutets de silenci per les assassinades…i tornen al seus despatxos a continuar mantenint i enfortint les estructures generadores de tant de dolor, fins al següent assassinat o commemoració.
El Dret a Decidir com a procés polític d’emancipació individual, col·lectiu i d’alliberament del nostre poble abasta tot tipus de qüestions que ens afecten: economia, alimentació, cultura, llengua, habitatge, ensenyament, sanitat, treball…sobre tot allò que forma part de la nostra vida, ens la condiciona i per la que lluitem.
Per això el 25 de novembre ha de ser un crit contra el sistema que ens oprimeix com a dones, com a treballadores i com a membres d’un poble sotmès a dinàmiques alienes i un crit per exigir el nostre dret a decidir.
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV
Publicitat
