Després dels resultats del 28A es qüestió de no encantar-se, de no perdre's tirant coets,
tampoc de queixar-se, ni d'esperar que l'atzar, o la punxada d'altri, ajudi a llepar-se les ferides.
En fer el partit més votat el PSOE a España i ERC a Catalunya, i donar una bona patacada al PP, com a conseqüència de la seva pròpia fragmentació, no es comença ni s'acaba res.
I molt menys quant de les seves espurnes van sorgint conceptes que estaven allí tutelats, amagats, covant i esperant el moment de reaparèixer amb la disfressa de “salva-pàtries”.
Si s'ha pogut parar la a Andalucia anunciada embranzida de l'extrema dreta més radical i visceral, s'ha de tenir ben present que, del no res, 2.676.829 electors ja li han donat presència parlamentària. Això vol dir que, de moment, aquest nombre d'espanyols segueixen en aquella España, instal·lats en aquell escenari, i combreguen amb aquestes idees, discursos i arguments… I això si que és rellevant, i preocupant per a tota la resta que, qui més i qui menys, s'ha de creure que és mou dintre de les franges polítiques racionals, de diàleg, de pactes, de consens.
Si la fragmentació ha estat corrosiva per l'esquerra, no s'ha de confiar que per la dreta pugui ser igual. Són diferents maneres de reaccionar i d'actuar.
Dit tot això, a l'espera de que estigui format el govern, els que no voldrien Cs de soci, necessari per a la majoria al Congreso, no poden cantar victòria. Precisament perquè aquesta és la aliança que prefereix qui mana per darrere dels partits polítics, i que es qui té tota la influència per forçar-la.
Ara, a les conteses del 26M, no ens ha de despistar que siguin per anar a representar-nos a Europa, o per escollir l'alcalde de la nostra residència.
A més a més del que això pròpiament representa, s'ha de prendre com a confirmació, o correcció si cal, de les del 28A.
No fer-ho, i prendre-se-les com que no hi ha res a veure, seria obrir-ho tot una altra vegada. Seria com donar aire a qui l'ha perdut.
En argot futbolístic es diu que qui no remata el partit quan té l'adversari tocat, després d'aconseguir un suat avantatja, al final té tots els números per a patir, fins i tot per perdre algun dels punts en joc.
I per un determinat sector electoral, no només pel de l'ERC, millor serà ser conseqüent sense esperar qualsevol que sigui la presumible sentència del Tribunal Supremo, perquè llavors ja serà tard.
