Empresari. També cotitza en el conveni de toreros i artistes, i ara mateix, màrtir. No sols li agrada tocar la bateria. És, a més, un gran accionista de l’empresa de repart postal Unipost. I té una cadira amb propietats alcalines en el Congrés. Haurem de suposar que també n’és accionista, si més no imatge publicitària, de la marca més famosa de piles.
Com el conillet d’Energizer, té molta bateria per suportar amb paciència cristiana el xàfec de crítiques que li plouen aquesta setmana, com en el passatge bíblic en què, del cel, queia una plaga d’amfibis que va empudegar tota la via pública i va fer treballar de valent els empleats de la neteja fariseus.
Ell, per no patir el xivarri d’homosexuals, avortistes, pakis i republicans, s’ha tancat a la cambra alta, i se’l sent tocar i tocar peces dels Beatles i els Eagles amb la bateria. Qui recordaria, tretze anys després, aquelles paraules seues? Una cosa és que Déu prometa terres; una altra de ben diferent, que en Duran i Lleida jure dimissions.
La justícia i el poble ara li donen l’alternativa:
Torna-la a tocar, Duran, i deixa la cadira!
Duran, torero, plega!,
el cas Pallerols t’ofega.
Però ell no salta la tanca, ni pruna,
I torna al pedal i tabals, tot d’una.
Y Duran y Duran y Duran…?, pregunten periodistes d’Espanya,
que com al nom del Mas, li fan la nissaga plana.
Qui no vulga pols, que no vaja a l’era,
l'advertien de Salses a Formentera.
Però ell, valent príncep democratacristià, hi va anar.
I de la palla, n’han destriat un Pallerols,
un gra en el cul que ha esquitxat molts.
“Dimitiré”, va dir l’any 2000, com a home de paraula.
Ja sabíem, de bon artista, que tan sols era una faula.
Marta Llorens, portaveu d’Unió,
ha dit que ni pensar-hi, en això,
que ha esdevingut tot un clàssic,
demanar la dimissió d’aquest paràsit.
Mentre alguns ja pensen en la gardunya,
Oriol Junqueras, arreglant geranis amb fal·lera,
la dimissió de Duran, pel bé de Catalunya,
tranquil·lament espera, espera, espera.
http://www.youtube.com/watch?v=BSKeUvpzs8I
