- Publicitat -
És fàcil aprendre quan s’està rodejat per persones interessants. De vegades, més que aprendre coses noves, confirmes coses que ja saps o que simplement no hi havies caigut. Entre les lliçons de la trobada d’antics alumnes de NYU Stern a Barcelona, aquestes 10:
- Anys perduts: la crisi suposarà tornar molts anys enrera, perdent tot el creixement acumulat dels darrers anys. Així, prenent les estimacions de creixement del FMI dels propers dos anys, el PIB per càpita que es destruirà suposarà tornar a nivells de 6 anys enrere a l’estat espanyol (11 en el cas d’Itàlia). De fet mirant a futur Krugman està començant a parlar de la dècada perduda
- Preocupació generalitzada per un increment de la inflació als Estats Units. Consens de que d’alguna forma (tot i que no se sap com) la Reserva Federal haurà de recuperar una part important dels diners que ha injectat en l’economia els darrers mesos
- Tot i els greus problemes dels bancs americans, el fet que hagin reconegut gran part de les seves pèrdues facilita que eventualment es podran recuperar abans i/o millor. En relació amb això, canvis en les regles de joc als bancs internacionals, vista l’experiència d’Islàndia o Europa de l’est, ja que els estats voldran evitar els casos en que la major part del capital dels bancs (en alguns casos fins el 85%) capital estigui en mans de bancs internacionals, ja que això provoca que els governs tinguin problemes amb l’interlocutor, i a més aquests bancs poden exportar els problemes que tenen en els seus propis països (per cert, lliçó catalana pel que pugui passar)
- El govern americà s’ha convertit en la principal empresa de capital risc del món; apart de la seva capacitat per gestionar-ho, és fonamental amb quins criteris i incentius actuarà (maximitzar el bé comú? guanyar les properes eleccions?). En tot cas, hi ha indicis de que no és un gran inversor (!), ja que p.e. en el cas de General Motors el govern americà potser només recupera 5.000$-10.000$ milions del més de 50.000$ milions que hi ha posat
- El sistema americà de concurs de creditors és un avantatge competitiu per a l’economia americana ja que permet ser més àgil quan les empreses tenen problemes i s’ajustin millor als nous entorns; tot i així, es perillós que el govern americà hagi trencat el “rule of law” amb la fallida de Chrysler no respectant la prioritat dels creditors sènior. Això suposa risc d’incertesa jurídica a futur si es repeteix, ja que canviaria les regles de joc i augmentaria (encara més) las prima de risc del deute de les empreses
- Acceptant que cal canviar les regles de joc del capitalisme, en especial del sistema financer, por d’una sobrereacció regulatòria del govern, regulant més enlloc de regular millor (com va passar amb Sarbanes-Oxley). En tot cas, més enllà de criticar algunes mesures del govern americà, consens de què hagués estat pitjor no fer res
- Es pot fer una anàlisi cost-benefici de les polítiques públiques, com va demostrar la professora Beatriz Plaza de la Universitat de Bilbao amb l’exemple del Museu Guggenheim de Bilbao (i si fem aquest estudi pel Fòrum o per la Seat?)
- Els problemes de les empreses familiars són comuns arreu del món: el problema principal (de vegades més i tot que la pròpia gestió de l’empresa) és la transició entre generacions. Els family office i els consells familiars són clau en aquest sentit
- Als estrangers els encanta Barcelona, els enamora. Els entesos també destaquen el canvi urbanístic fruit dels Jocs Olímpics. Sense desmerèixer aquest fet, sort que desconeixen altres desastres urbanístics de Barcelona, ni que tampoc saben que ens hem d’inventar grans projectes (Jocs o Fòrum) per fer el que toca
- Bilingüisme a l’Hotel Arts, al local de copes Carpe Diem o a l’excel•lent servei de catering que vam tenir els 3 dies: espanyol i anglès. El català, en algun cas, el parlaven; en general, l’entenien; i en molts casos, em contestaven en anglès
Ah, i potser una onzena: ets més popular quan dius que ets productor de cinema que quan expliques que treballes en una caixa d’estalvis.
Publicitat
