Tinc basarda al futur

                                              Tinc basarda al futur
No entenc res de política nacional i molt menys, un cop s’han fet dues eleccions i a punt de la tercera , per formar govern a l’estat espanyol, amb un govern en funcions , d’un partit líder en personatges , catedràtics en corrupció , i que sorprenentment, el 26J , va augmentar en vots , i a Catalunya , mes que en altres autonomies;  de política internacional, encara en soc mes analfabet; però si hem varen ensenyar , que aquest planeta anomenat terra , estava compost per cinc continents : Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania; no se si tot seria igual , si cadascú s’hagués cuidat de casa seva ; però sí que tinc el convenciment de que quan es va esvalotar l’eixam en la caça de “Osama Bin Laden”; (que de ben segur era la reina de l’eixam), totes les abelles es varen escampar per tot arreu del mon amb la consigna de venjança ; per haver intentat esclafar tot l’eixam, ara tenim les abelles rere el clatell i no sabem qui son ; per mes que vigilància que posem , sempre serem l’objectiu a batre per l’eixam que no varen saber esclafar. Tenim mala tela al teler perquè el radicalisme addicta a una cultura que retalla els drets dels humans , i que ningú sap qui porta la veu cantant , però que te poder d’abastament econòmic i d’armament, fa molt mes difícil trobar la solució , per entre tots aconseguir viure en pau i respecta per a cadascuna de les cultures , que volen imperar en aquest mon, i no tan sols al continent.
Saber si  fou primer l’ou o la gallina , es l’exemple que podríem posar a l’hora de cercar culpables per esbrinar els principis del conflicte, que res justifica la violència terrorista, ni cap mena de violència ni maltractament; però malauradament estem al segle XXI amb les mateixes fams de poder, dels primers pobladors del planeta .
Quan el diner i la cultura s’enfronten, malament rai, però quan s’ajunten encara es pitjor, amb el lamentable resultat, de que sempre surt perjudicat el mes feble , que no crec necessari advertir qui son..
Però compta , que això tot just comença; el mar Mediterrani , convertit en cementiri de gent de pau , que marxava de fam i de la guerra , de ben segur que desprès del tracte donat als seus familiars i amics , per diferents països europeus, , algun dia passaran factura amb interessos, deixem el temps per testimoni , tot i que em voldria equivocar.
Màrius Viella                    La Bisbal d’Empordà 26-7-2016     T/. 972640762