Tic, tac, tic, tac

Esquerra ha posat pressió a Junts per Catalunya i ha demanat que “s’intensifiquin” les converses per intentar arribar amb unitat a la sentència. La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha dit que es treballa “a contrarrellotge”. És un bon senyal que els partits com a mínim siguin conscients que estan en una situació límit i que el ridícul pot ser estratosfèric si la resposta a la decisió del Suprem és un campi qui pugui, com els últims mesos. Però encara hi ha una pregunta a l’aire: és la bretxa dels últims temps massa grossa per una reconciliació? Fins a quin punt es toparà amb la mateixa pedra de sempre, és a dir, amb el partidisme i l’electoralisme? Serà algun dels presoners el primer que es vegi temptat a aprofitar la pròpia injustícia per treure’n rèdit? Vilalta també ha fet una crida a assisitir a la manifestació de la Diada per tal de convertir la “desil·lusió” d’alguns en il·lusió assistint al dia màgic de l’independentisme en els últims set anys. Qualsevol cosa per sota del milió d’assistents, el mínim des de 2012 a 2018, es considerarà un fracàs. De moment, hi ha 37.500 persones inscrites oficialment a la concentració, un 25% menys que l’any passat. La venda de samarretes, però, ha augmentat. Tot està obert de cara al dia 11.