A l'estiu tot sembla que es ralentitza o perd urgència. La calor i la xafogor tampoc donen masses ànims per accelerar projectes. El que no s'ha acabat, malament rai, i pel que encara s'ha de començar sobren excuses per deixar-ho per després de “vacances”.
Si bé no és decisiu, hi tindrà molt a veure fins on arriba el sentit de responsabilitat personal per deixar-ho tot enllestit abans de “marxar”.
En l'aspecte polític ens resistim a “descansar” per les ganes que tots tenim de què se solucionin els entrebancs que no deixen veure gens clar l'esdevenir, tot i l'esgotament que, en aquest sentit, portem a les nostres espatlles… Al final, sempre pensem en els nostres representants, electes, que, en aquest ambient general, resten en presó, preventiva, tot i haver-se acabat el judici per haver tingut la decència de intentar cumplir amb el mandar de les urnes i, després del vist, haver deixat a l'aire una pregunta: Perquè es fan eleccions, només per veure fins on arriben determinats partits, o per determinar quin mereix la confiança per governar ?… Perquè, si després, depèn dels que obtenen la majoria parlamentària, s'han de produir aquestes conseqüències…
L'estiu és temps de vacances, i darrere queda la crisi econòmica, diuen que acabada, malgrat el panorama que no deixa bones perspectives per les generacions en edat “productiva” que, qui pot treballar, justet arriba a fi de mes, sense masses luxes. Això, que ens diuen que ja ha passat, no ha estat un malson si no que ha quedat incorporat a la realitat que els hi toca viure.
Estem en temps de vacances, però tot està empantanegat. Uns pressupostos estatals sense aprovar, i conseqüentment tampoc els catalans, o, com és ara, una investidura de president de govern que no se sap si és que el candidat no suporta qui li donaria, o li donarien, o si vol un suport de coalició, per l'esquerra, o d'abstenció, per la dreta.
Molta tela a tallar, i a ningú sembla importar massa el que els ciutadans -aquests si que van complir amb el seu deure- van dir a les urnes. Ni a qui va quedar encarregat de formar govern, ni sembla tampoc importar-li massa a qui li va realment encarregar el que hagi complert l'encàrrec. Aquest, no varia el protocol i no tarda en aparèixer a les revistes exhibint les seves vacances als seus incondicionals, però és que l'altre no es veu per on pugui fer cambiar massa la situació al setembre.
No vull ofendre, ni faltar, però és que tot té uns límits i pot ser és hora de que a cada cosa li posem el seu nom.
