En el darrer plenari de la Coordinadora Nacional per per a la Consulta sobre la Independència, celebrat a Sant Antoni de Vilamajor el passat dissabte 19 de desembre, la consigna més repetida va ser: unitat. Per aquest motiu, vaig estalviar als presents els 10 comentaris que portava preparats i amb el meu silenci vaig acceptar la proclama: mirar cap endavant amb optimisme, esperança i positivisme. Dissabte, als peus del Montseny, semblava que tornavem a encarrilar les coses. Entre tots vam aconseguir oblidar el mal gust de boca d'una setmana inaugurada per la pressumptuosa anàlisi del Sr. López-Tena.
Però deixeu-me recular en el temps: l'endemà mateix de la consulta d'Arenys, el 13-S, així com els dies posteriors, l'engrescament de l'independentisme català va estar a punt d'anar-se'n en orris a causa de l'afany de protagonisme i la tossuderia d'alguns personatges i d'algun partit polític. Està perfectament explicat en aquesta cronologia de Directe.cat, així que no m'hi extendré. Les discrepàncies es van tapar com es va poder i, finalment, el Sr. López-Tena es va tancar a Osona, on va poder desenvolupar els seus mètodes sense interferències. Seria alliçonador saber per què va escollir Vic per a aplicar-los, i no pas una altra gran ciutat com Vilanova i la Geltrú, per posar un exemple. Com que els mètodes experimentals es demostren mitjançant la repetició dels resultats, podria intentar obtenir els mateixos resultats a Vilanova o a qualsevol municipi del Tarragonès, i no només a Osona… ni al Gironès, tal com alguns rumors estan apuntant durant els darrers dies.
Sigui com sigui, Catalunya va acabar organitzar un referèndum històric sense que es fessin evidents més discrepàncies. Vam celebrar un 13D festiu i tranquil i, fins i tot, vam poder alegrar-nos, moderadament, del seguiment que n'havien fet els mitjans nacionals, de la repercussió internacional i del discret paper que, sortosament, havien adoptat la majoria de partits polítics. Resumint: estavem orgullosos. El 13D havia sigut un gran èxit d'això que en diuen la societat civil i volíem (necessitàvem) un dilluns 14 només per a nosaltres, per als milers de votants i per als voluntaris i voluntàries, sense eclipsis de cap mena. El dilluns 14 havia de ser de reafirmació, d'ànim, d'orgull, d'agraïment, de reconeixement…
Tanmateix, el Sr. López-Tena tenia un neguit dins seu que necessitava exterioritzar, així que, dilluns 14, a primera hora del matí, va obsequiar-nos a tots amb aquell memorable video en que acusava de sectaris, excloents, mentiders i mal organitzats la resta de pobles que, patint el defecte de no formar part d'Osona Decideix, ens havíem aixoplugat sota la Coordinadora Nacional i haviem gosat organitzar-nos sense la seva imprescindible ajuda. Segons el seu criteri, els 15.000 voluntaris i voluntàries que haviem passat els darrers 60 dies impulsant un referèndum per primera vegada en la nostra vida, posant diners de la nostra butxaca, robant temps a la feina i a la família… haviem fet malament la nostra feina. Les reunions, notícies contradictòries, tergiversacions, rumors i malentesos se succeeixen durant les hores i dies següents fins que, per fi, una reunió amb Carles Móra i una altra amb Uriel Bertran tornen a calmar les aigües, salvant l'abisme per segona vegada. Arribem així al ple de dissabte 19 a Sant Antoni de Vilamajor i enfilem l'agulla per a organitzar la segona onada de consultes intentant fer veure que no ha passat res.
Només hem pogut gaudir de quadre dies de tranquil·litat: avui, 24 de desembre, el Sr. López-Tena torna a sortir a l'escenari explicant-nos com s'ha d'organitzar un referèndum. El seu referèndum. Exposa una sèrie de punts amb els que molts hi estarem d'acord i dels quals cal prendre bona nota. Allò preocupant és que, si realment està interessat en que arribin a bon port les consultes de febrer, per què torna a escenificar públicament un desacord? Per què segueix insistint en dibuixar una crisi? De debò es pensa que aquests numerets faran augmentar la participació? Per què no treballa en silenci, humilitat i tolerància, acceptant que tothom (sempre!) pot tenir la seva part de raó i que ningú (mai!) està en possessió de la veritat absoluta? Per què vol imposar les seves tesi, fins i tot amb el perill de dinamitar la il·lusió dels pobles que encara no han participat?
Sr. López-Tena: això no és cap concurs. A níngú més que a vostè se li ha acudit la mala idea d'iniciar una rivalitat entre comarques ni entre plataformes. Però, si vostè insisteix en posar els números sobre la taula, posem-los tots: els nivells de participació a Osona van ser del 41,7%, similars al 41,1% d’Arenys de Munt. Tots qualifiquem aquest percentatge d'excel.lent, però només vostè insisteix en aprovar els pobles que hi estan per sobre, i suspendre els que no hi arriben. Permeti'm, doncs, recordar-li Sant Jaume de Frontanyà (90,5%), Alfés (42,9%), Argelaguer (54,1%), Bolvir (42,5%), Calders (50,8%), Castellar del Riu (59%), Cervià de Ter (48,4%), Clariara de Cardener (42,7%), Esponellà (43,5%), Fontcoberta (47%), Gallifa (51,4%), Ivars d’Urgell (43,9%), Jafre (62%), L’Estany (65,9%), La Cellera de Ter (44,6%), La Floresta (63,2%), Llambilles (45,1%), Palau de Santa Eulàlia (55,2%), Palol de Revardit (51,9%), Pardines (46,2%), Pinell de Solsonès (43,9%), Ridaura (50,8%), Sant Aniol de Finestres (45,7%), Sant Esteve de Palautordera (46,1%), Sant Jaume de Llierca (43,2%), Sant Jordi Desvalls (50,1%), Sunyer (43,8%), Torrebesses (45,6%), Vallfogona de Ripollès (52%), Verges (48,2%) i Viladamat (47,7%). I deixo d’esmentar-ne uns altres quants que han quedat just per sota del llistó del 41’7%.
Repeteixo que això no és cap concurs, però si vol que treiem conclusions, treurem conclusions: resumint el paràgraf anterior veiem que, d’un total de 131 pobles que no són d’Osona, 31 han quedat per sobre de la xifra màgica, mentre que, a Osona, de 34 pobles, 25 han quedat per sobre de la mateixa xifra. Així, doncs, amb quin criteri pot afirmar que els mètodes dels “seus” 25 pobles són millors que els d’un altre grup de 31 pobles que l'han superat amb escreix? Amb aquests números al davant, com pot afirmar que el seu mètode és millor que els altres mètodes?
Alfons López-Tena ha estat sempre un referent per a l'independentisme assenyat i racional. Ningú pot negar que té un cervell brillant. El té. Ningú pot negar que té raó en bona part dels arguments que exposa. Però penso que, com a referent, s'ha suïcidat. Ho sento, l'ha traït el seu inflat orgull. Seguirem escoltant-lo amb atenció (procurant passant per alt la seva autocomplaença i la seva arrogància), però mai més no podrà tornar a ser com aquell mestre que els nens escolten bocabadats.
Sr. Alfons López-Tena i Sr. Uriel Bertran: amb independència de qui tingui o qui no tingui raó, en aquests moments, la seva presència al capdavant de l'organització de consultes està fent més mal que bé. Amb independència de la simpatia que poguem sentir per les seves tendències polítiques, crec que farien un favor a l'independentisme si s'apartessin de la primera fila. I no pateixin per perdre l'oportunitat de figurar en la Història de la Independència de Catalunya, doncs ja s'hi han guanyat el seu merescut lloc. Ara, si us plau, apartin-se els polítics, que volem treballar en silenci.
Bon Nadal.
